El quatre és el nombre natural que segueix el tres i precedeix el cinc. S'escriu 4 en xifres àrabs, IV en les romanes i 四 en les xineses.

Quatre
Quatre
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars modifica

  • A on ne mengen tres, ne mengen quatre.[1]
  • Aquest món són quatre dies: dos de danses i dos de follies.[2]
  • El que basta per tres, basta per quatre.[1]
  • Els quatre dons de l'ovella: el ventre, la pell, el cul i les mamelles.[2]
  • Les quatre coses necessàries per la vida són: llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva i pa de forment.[2]
  • Més veuen quatre ulls que dos.[3]
  • Ningú dóna els duros a quatre pessetes.[2]
  • Quatre caderneres, quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar.[4]
  • Quatre coses hi ha que fan el món més bell: la dona, la flor, l'aigua i l'ocell.[4]
  • Quatre coses no es cansen d'altres quatre: ull per veure, orella per oir, terra de pluja i dona d'home.[4]
  • Tres són curtes i quatre són llargues.[3]

Frases fetes i locucions modifica

  • A quatre mans.[5]
  Peça musical que pot ser tocada per dues persones en un mateix instrument.
  • Anar de quatre.[3](val.) 
  Caure de morros posant les mans a terra.
  • Anar de quatre grapes.[5]
  Caminant posant a terra peus i mans.
  • Anar de quatres.[5](mall.) 
  Anar molt de pressa.
  • Com dos i dos fan quatre.[3]
  Ésser evident, molt clar.
  • Dir-ne a algú quatre de fresques.[3]
  Dir veritats desagradables a algú.
  • Ésser quatre gats.[5]
  Ésser poques persones.
  • Més de quatre[3]
  Ésser molts.
  • Fer (alguna cosa) per quatre.[3]
  Fer més feina del que correspon a una persona.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 28 març 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Gisbert, Adolf. «Refranyer temàtic» (PDF). Godella: Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià, 2011. Arxivat de l'original el 1341266181. [Consulta: 9 juny 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «quatre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Parés i Puntas, 1999, p. 533-568.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Quatre». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 juny 2012].

Bibliografia modifica