Quatre
nombre
El quatre és el nombre natural que segueix el tres i precedeix el cinc. S'escriu 4 en xifres àrabs, IV en les romanes i 四 en les xineses.
 Quatre | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A on ne mengen tres, ne mengen quatre.[1]
- Aquest món són quatre dies: dos de danses i dos de follies.[2]
- El que basta per tres, basta per quatre.[1]
- Els quatre dons de l'ovella: el ventre, la pell, el cul i les mamelles.[2]
- Les quatre coses necessàries per la vida són: llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva i pa de forment.[2]
- Més veuen quatre ulls que dos.[3]
- Ningú dóna els duros a quatre pessetes.[2]
- Quatre caderneres, quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar.[4]
- Quatre coses hi ha que fan el món més bell: la dona, la flor, l'aigua i l'ocell.[4]
- Quatre coses no es cansen d'altres quatre: ull per veure, orella per oir, terra de pluja i dona d'home.[4]
- Tres són curtes i quatre són llargues.[3]
Frases fetes i locucions
modifica- A quatre mans.[5]
Peça musical que pot ser tocada per dues persones en un mateix instrument.
- Anar de quatre.[3](val.)
- Caure de morros posant les mans a terra.
- Anar de quatre grapes.[5]
- Caminant posant a terra peus i mans.
- Anar de quatres.[5](mall.)
- Anar molt de pressa.
- Com dos i dos fan quatre.[3]
- Ésser evident, molt clar.
- Dir-ne a algú quatre de fresques.[3]
- Dir veritats desagradables a algú.
- Ésser quatre gats.[5]
- Ésser poques persones.
- Més de quatre[3]
- Ésser molts.
- Fer (alguna cosa) per quatre.[3]
- Fer més feina del que correspon a una persona.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 21 desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gisbert, Adolf. «Refranyer temàtic» (PDF). Godella: Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià, 2011. Arxivat de l'original el 1341266181. [Consulta: 9 juny 2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «quatre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Parés i Puntas, 1999, p. 533-568.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Quatre». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 juny 2012].
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.