Rossinyol
espècie d'ocell
El rossinyol (Luscinia megarhynchos) és un ocell de l'ordre dels passeriformes, amb les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares, fortament territorial i que s'alimenta de cucs, petits insectes i aranyes. És una espècie molt apreciada pel cant del mascle.
.jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Luscinia megarhynchos |
| Distribució | |
 | |
 | |
Dites populars
modifica- El rossinyol, gàbia no vol.[1]
- Pel maig, cada dia un raig: de pluja, de sol o de cants de rossinyol.[2]
- Per l'abril, el mascaret ja és aquí, el llengut i el teuladí i el rossinyol de cant tan fi.[3]
- Per Sant Miquel, el rossinyol travessa el cel.[2]
- Quan canta el rossinyol, planta el fesol.[4]
- Quatre caderneres, quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar.[3]
- Vaquetes i rossinyols es poden menjar tots sols.[5]
Frases fetes i locucions
modifica
Cantar molt bé.
- L'has sentit, a aquest rossinyol?[1]
- Resposta que es dóna qan algú fa un comentari molt interessant o peculiar.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Rossinyol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 «Rossinyol». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 18 juliol 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, 1989, p. 208.
- ↑ Fàbrega, 1921.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. III. Corpus. Primavera.. Estella: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Fàbrega, Jaume. 100 refranys sobre el menjar i el beure. La saviesa popular a taula. Cossetània Edicions, 2021. ISBN 9788413560595.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.