Casa

Una casa o habitatge és un edifici, o la part d'un edifici, que serveix d'habitacle per als humans. Formada pel sostre i les parets que tanquen un recinte, serveix per refugiar-se de la pluja, el vent, el fred i la calor o altres inclemències meteorològiques, així com de possibles intrusos humans o animals.

Casa

Una casa a Bruges (Bèlgica)
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

Dites populars

• A casa pobra, fora gos.(or., occ.)
• A casa pobra, qui no hi duu, no hi troba.(Mall., Men.)

(var.) A casa pobra, qui res no hi porta, res no hi troba.(Empordà)

(var.) A casa rica, qui no hi duu, no multiplica.(Mall.)

• A la casa d'en Cucanya, qui més hi fa més hi guanya.
• Als mossos no els deguis massa, perquè et trauran de casa.
• Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor.
• Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda.(Val.)
• Casa composta, la mort a la porta.(Ribera d'Ebre)

(var.) Casa nova, sepultura de la mort.(Solsona, Manresa)

(var.) Casa adobada, la mort de l'hereu.(Manresa)

(var.) Casa parada, la mort a la porta.(Maestrat)

• Casa de dues portes, fa de mal guardar.(or.)

(var.) Casa de dues portes és mala de tancar.(Mall.)

• Casa de poc fonament, l’enderroca un xic de vent.
• Casa feta, sepultura feta.
• Casa humida, el metge crida.
• Casa mia, per pobra que sia.(Mall., Men.)
• Casa obrada, vinya plantada.

(var.) Casa obrada i vinya criada, dona casada.(Val.)

• Casa on no hi entra el sol, hi entra el metge.
• Casa per ton jeure, vinya per ton beure, i terra tota la que tu puguis veure.
• Casa robada, casa assegurada.(Alcoi)
• Casa sense pa, infern segur.

(var.) A la casa que no hi ha pa, tothom crida, tothom té raó.

• Com que ningú em fa la llei, a casa jo sóc el rei.
• De Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases.
• El foc de casa no crema.
• En casa empenyada no llueix l'anyada.
• La casa és el cel d'aquest món.(Empordà)
• La casa on se treballa, mai hi falta pa ni palla.
• L'home fa la casa, i la casa fa l'home.

(var.) Una dona fa la casa, i una dona la desfà.

• La casa acabada i la bossa buidada fan l'home savi i prudent.(Val.)
• La casa, meva, per pobra que sia.
• Més val cabana buida, que casa plena de llops.
• No és boig qui torna a casa.
• Petita brasa, crema una casa.
• Què fer? Vendre la casa i anar a lloguer.
• Qui de casa fuig, a casa torna.(Ribera d'Ebre, val.)
• Si vols fer casa, els comptes repassa.
• Tothom vol la justícia, però no per casa seva.
• Una casa pobra, una altra n'assola.(Urgell, Segarra)

Mites

• Quan a una casa es mor una bèstia, estalvia la mort d'una persona.
• Quan entra un borinot a casa, anuncia noves. Si és de panxa blanca, són bones, si és de panxa negra, són dolentes i s'ha de matar.
• Si s'escombra la casa en dia de festa anyal, s'omple de xinxes.

Bibliografia

• Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «casa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
• Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325. 
• Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X. 
• Saura, Santiago Ángel. Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor, 1884.