Obre el menú principal

Cassola

Vaixell per cuinar aliments

Una cassola o greixonera és un vas, ordinàriament rodó, de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a guisar al foc o en un fogó.

Cassola
Toepfe fcm.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Deia la cassola al perol: aparta't, que mascares.[1]
(en castellà) Dixo la sarten á la caldera, quitate de alla ojinegra.
  El Quixot. 2a part. Cap. 67.

Dites popularsModifica

  Dit quan algú no vol enllitar-se on se li ha assignat.
  • La cassola plena, a molts treu de pena.[4]
  • Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro.[5]
  • Pardal que vola, a la cassola.[4]
  • Qui amb greixonera cou, amb poc menjar en té prou[6]
  • Teuladí que vola, a la cassola.[7]
  A més de ser el gentilici de Teulada, el teuladí és un ocell.

Frases fetes i locucionsModifica

  • Anar-se'n de cassola.[4]
  Sortir de la qüestió o desviar una discussió de l'assumpte.
  • Bona nit viola, ja t'hi tinc a la cassola.[4]
  Quan algú s'ha deixat enganyar o agafar.
  • Donar cassola.[4]
  Vèncer algú en una qüestió o disputa (Sineu).
  • Eixir-se de cassola.[4]
  Injuriar, sortir de polleguera.
  • Ésser de la cassola.[4]
  Ésser de la reunió.

ReferènciesModifica

  1. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 15 novembre 2019].
  2. 2,0 2,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 novembre 2019].
  3. Pujol i Vila, 1999.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cassola». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Cinc mil, 1965.
  6. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «greixonera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. Bertran Calvo, 2003.

BibliografiaModifica

  • Pujol i Vila, Josep (comp.). 5000 refranys de nostra terra (en català). Tarragona: Arola, 1999. ISBN 8495134292.