Paraula
el menor element lingüístic independent que es pot utilitzar de forma aïllada amb contingut semàntic o pragmàtic
Una paraula és el conjunt de lletres amb sentit entre dos espais.
Façana de la Passió de la Sagrada Família | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Dites populars
modifica- A taula, santa paraula.[1]
- A mig de taula, poca paraula.[1]
- Al bou per la banya i a l'home per la paraula.[2]
- Al llit i a la taula, a la primera paraula.[1]
- Amb una paraula vella se'n troba una de nova.[1]
- Bon vi, paraula llarga.[1]
- Cada paraula, dues mentides; Dotze paraules, tretze mentides.[1]
- D'un savi humil, cada paraula en val mil.[1]
- El bou es coneix per la banya i l'home per la paraula.[1]
- El golut es mostra a la taula, i el deshonest a la paraula.[1]
- El massa vi no guarda secret ni paraula compleix.[1]
- L'home se prova amb sa paraula, així com l'or amb el foc.[1]
- La bona paraula a l'enemic calma.[1]
- La bona paraula amaneix la taula.[1]
- La millor paraula és la que està per dir.[1]
- (var.) La millor paraula és la que queda per dir.[3]
- (var.) Paraula que surt de la boca, no torna enrere.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Fontana et al., 2016.
- ↑ Fontana, 2016, p. 34.
- ↑ 4,0 4,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9.