Casament
cerimònia religiosa o civil, mitjançant la qual se celebra l'inici d'un matrimoni
(S'ha redirigit des de: Boda)
Un casament és la cerimònia en què dues -i en algunes cultures o religions, més- persones es converteixen en un matrimoni.
 El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A la boda el convidat, mai no hi vagi desganat.[1]
- Aquell que es vulga casar, abans ho heu de meditar.[1]
- Beneïda i casada, abans que a monja ficada.[1]
- Casament de Carnaval, casament que res val.[2]
- Casament en dilluns, al cap de l'any o tres o un.[2]
- Casament en dilluns, aviat no viuen junts.[2]
- Casament en dilluns, molta roba i pocs punts.[2]
- Casament i meló, surti com surti.[1]
- (var.) Meló i casament, qüestió d'encertament.[1]
- (var.) El meló i el casament han d'ésser d'encertament.[3]
- El casament de la Bordeta: un boig amb una ximpleta.[4]
- Casar, bo de recomanar i mal de practicar.[1]
- Casa't, Pere, que mal any t'espera.[1]
- Casat per amor, casat amb dolor.[1]
- De ponent, ni vent, ni gent, ni casament.[1]
- Ditxés aquell que logra, casar-se i no tenir sogra.[1]
- El caldo i el casament, en calent.[1]
- El casar no fóra res, si al cap de l'any no fossin tres.[1]
- El casat casa vol, per estar sol.[1]
- El casat, descontent, sempre viu amb turment.[1]
- El dia que em vaig casar, a cadena em vaig condemnar.[1]
- En la vida ta muller tres sortides ha de fer: pel naixement, pel casament i per l'enterrament.[2]
- En tot casament com cal, qui no estrena és que poc val.[1]
- En tractant-se de casar, fa de mal aconsellar.[1]
- És ben casada, la que no té ni sogra ni cunyada.[1]
- La mal casada, es coneix amb la cara.[1]
- Mare, què vol dir casar? Parir, rentar i plorar.[1]
- Més aviat és un home casat, que un burro albardat.[1]
- Millor és casar-se que cremar-se.[1]
- Música li fas? No t'hi casaràs.[1]
- Naixement, casament i mortalla, del cell davalla.[2]
- Per casar filles solteres, no venguis ni moltons ni ovelles.[1]
- Per ser casada i malmenjar, val més soltera quedar.[1]
- Quan la filla és casada surten els gendres.[1]
- Qui a bodes va, nuvi ha de semblar.[5]
- Qui tard es casa, mal es casa i no fa casa.[1]
- Val més casar-se a gust que cremar-se.[1]
- Tothom es casa i jo no puc, em miro el ruc.[1]
Frases fetes
modifica- A bodes em convides![5]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 349, Trons a remolar.
- ↑ 5,0 5,1 Espunyes, Joan. Dites, locucions i frases fetes. Proa, 2007. ISBN 978-84-8437-977-5.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Piñeiro Costán, Montserrat; Ramos Ruiz, Jordi; Puigmalet, Joan. Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local (en català). El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2013 (Col·lecció de textos locals). ISBN 978-84-87486-30-2 [Consulta: 21 febrer 2017].