El nap (Brassica napus) és una planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de fins a 150 cm d’alçària, d’arrel carnosa, de fulles basals lirades i glauques, de flors grogues en inflorescències racemoses i de fruits en siliqua proveïda de bec. La seves arrels són comestibles.

Infotaula taxonòmicaNap
Naps
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
(var.) El bon nap, per Sant Llorenç ha d'ésser nat.[2]
(var.) No se sap si és gros el nap fins que ha tret el cap.[4]
(var.) Per un nap més o menys, no deixa de coure's l'olla.[2]

Frases fetes i locucions

modifica
 
No valer un nap (o un nap torrat).
  • Arrencar-ne un bon nap (d'un negoci, d'una feina, etc.).[5]
(var.) Bon nap n'havem arrancat![2]
  Es diu referint-se a un negoci o feina que no ha donat el profit que se n'esperava.
  Ara per una cosa, ara per una altra.
  • Com ara plouen naps.[2]
  Es diu per indicar dubte o incredulitat en allò que un altre diu (Val.).
  • Ésser un segar de naps.[2]
  Ésser una feina fàcil i profitosa.
  Exclamació, eufemisme per «cap de Déu».
  • No valer un nap (o un nap torrat).[2]
  No valer res, esser una cosa de mínim valor.
(var.) Que si naps, que si xerevies.
  Es diu referint-se a un assumpte en què s'al·leguen diferents pretextos i raons.
  • Tant m'estimo (o tant se me'n dóna) naps com cols.[2]
(var.) Tant m'estimo naps com cols, com xerovies o fesols.
  tant m'és una cosa com una altra.

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Parés i Puntas, 1999.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Nap». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 176-177. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  5. «Nap». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 setembre 2012].