Llaurador
persona que llaura la terra
(S'ha redirigit des de: Llauraor)
Un llaurador és una persona que es dedica a llaurar la terra.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Definició al Viccionari | |
 |
Dites populars
modifica- A l'alcalde de València, quan volen els llauradors, li fan pedre la paciència, i pendre prou malhumor.[1]
- Bollo de llaurador i pastilla de frare, en la paret que es clave.[2]
- De l'Horta soc llauradora, en Alboraia naixcuda, i cansada estic d'anar per als cucs a pelar fulla.[3]
Fa referència a la industria domèstica tradicional del cuc de seda.
- El llaurador, de bona gana ho dóna.[2]
- En l'horta de Xirivella tinc un llaurador amic a qui regalí una rella, i agraït, el pobre xic, me donà una cantarella.[4]
- Llauradora d'Alboraia, torneu a vendre al Mercat, que l'alcalde diu que ara vos ho farà més barat.[3]
- Fa referència a una vaga de venedors al mercat de València que es produí el 1882.
- Llauraor entre dos abogats, com el pagell entre dos gats.[5](val.)
- Llauraor que molt caça, deixa caure la casa.[5]
- Llauraor que té diners, pèrt al fer-se cavaller.[5]
- Llauraor que ven la palla, té més fam qu'el que badalla.[5](val.)
- Llauraor reçagat, may ix d'empenyat.[5](val.)
- (var.) Llaurador ressagat, mai ix d'empenyat.[2](val.)
- No hi ha cap llaurador que no faci un solc tort.[2](Urgell, Segarra)
- Quan Matamon s'emborrasca i la Murta fa capell, llaurador vés-te'n a casa, pica espart i fes cordell.
Cançons populars
modifica- L'entrà de la murta és / un carro ple de flocs, / un llaurador cantant / i un atre tirant flors.[9](català arcaic)
- Lo meu pare quan llauraba / Feya aixis / Feya aixis; / ... / Treballéu, treballéu / Que la cibada culliréu.[10](català arcaic)
Lo llaurador.
Referències
modifica- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 65-72, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llaurador». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Sanchis Guarner, 1983, p. 50-51, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 140-141, Vol. 2. Sector septentrional.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Alberòla Serra, 1928.
- ↑ Piera, Emili. «Simplemente, Benimodo». El Mercantil Valenciano, 13-02-2013. [Consulta: 9 desembre 2016].[]
- ↑ Chiva, Ismael. «El vocabulari de la natura: Capell». Camins en la natura, 30-12-2014. [Consulta: 9 desembre 2016].[]
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «tramuntana». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «murtra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Vidal, 1887, p. 15.
Bibliografia
modifica- Alberòla Sèrra, Estanislau. Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
- Vidal, Pierre. Cansoner catala de Rosselló y de Cerdanya (en català). Vol. III. Balls y ballades y Contrapas llarch. Perpignan: Imprimerie-Librairie A. Julia, 1887 [Consulta: 1544432003].