Un carro és un vehicle per a transportar càrrega o persones que consisteix en un marc o caixa proveït d'una perxa o de dues vares on van enganxats els animals, muntat sobre un eix o fusell de ferro amb dues rodes, que pot ser de tracció humana o animal.

Carro
Carro australià
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
  • Carros de rei, llebres agafen.[1]
  • El qui té carro i muller, mai li faltarà que fer.[2]
  • Els carros no coneixen l'amo.[1]
  • Para el carro![3]
  • Perquè el carro marxi, cal untar les rodes.[3]
  • Qui el carro unta, els dits ajunta.[1]
  • Rams mullats, els carros carregats.[4]

Frases fetes i locucions

modifica
  • Anar el carro pel pedregar.[1]
  No actuar per la via correcta; anar quelcom malament.
  • Conèixer els coixos dalt un carro.[1]
  Persona perspicaç, que no es deixa enganyar amb facilitat.
  • Deixar córrer el carro.[1]
  Despreocupar-se d'un assumpte i permetre'n que progressi sense cap atenció.
  • Passar el carro d'En Dalmau.[1]
  Tronar.
  • Passar el carro per les roques (o per la grava).[1]
  Tronar.
  • Saber per on va el carro.[1]
  Gestionar els negocis amb habilitat.
  • Treure es carro.[1]
  Superar una situació de dificultat.
  • Untar el carro.[1]
  Recompensar o incentivar algú econòmicament per guanyar-se la seva voluntat.
  • Voler pujar al cel amb carro envelat.[1]
  Voler fer-se ric sense treballar o fent el gandul.

Endevinalles

modifica
  • Té braços i no és persona,
    té sola i no és sabater,
    té ferro i no és ferrer,
    té fusta i no és fuster,
    té escala i no és cap trona.[5][6]
Ambdós bolquen

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Carro». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  3. 3,0 3,1 «Carro». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 juny 2012].
  4. «Rams (Diumenge de —)». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 17 setembre 2017].
  5. 5,0 5,1 Amades, 1982.
  6. Martí i Adell, 1991.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "5milrefranys" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.