Barret
peça de roba que es col·loca al cap
(S'ha redirigit des de: Capell)
El barret o capell és una peça de vestir que serveix per a cobrir el cap, que consta de copa (part que cobreix el crani) i una vora o ala tot al voltant. En meteorologia, fa referència al núvol o conjunt de núvols que es posen al cim d'una muntanya.
Barrets | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Detalls | |
Tipus | lligadura |
Dites populars
modifica- Al Sol sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred.[1]
- Cap sense barret, tothom hi té dret.[2]
- Cap sense cervell, no ha de mester capell.[2]
- Díga-li barret, díga-li sombrero.[3]
- Dix lo tinyós: a tot jugam, menys a capell llevar.[2]
- En temps de fred, val més una gorra que un barret.[2]
- Gent de poblet, gent de barret.[2]
- Lo mateix és barret blanc que blanc barret.[2]
- On hi canten barrets, no hi canten caputxes[4]
- On hi ha barrets, no hi campen caputxes.[2]
- Petit home, gros barret.[2]
- Quatre caderneres, quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar.[1]
- Si s'enveja fos tinya, tothom duria barret.[2]
- Tants de caps, tants de barrets.[2]
Dites relacionades amb les muntanyes i la meteorologia
modifica- (var.) Quan el Montmell porta capell, aigua segura per damunt del Vendrell.[5]
- (var.) Quan lo Puig de Montmell porta caperell, no et fiïs d'ell.[6]
- (var.) Si el Montmell porta capell, no et fiïs d'ell.[6]
- Quan el Montseny porta capell, no et fiïs d'ell.[7]
- Quan el Montsià porta capell no et fies d'ell, o guarda't d'ell.[8]
- Quan Matamon s'emborrasca i la Murta fa capell, llaurador vés-te'n a casa, pica espart i fes cordell.[9]
- (var.) Quan Matamon porta capell, pica espart i fes cordell.[10]
- (var.) Si la Murta s'emborrasca i el Matamon fa capell, llaurador, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell.[11]
- (var.) Si Matamon s'encabota i Corbera fa capell, llaurador que vas a l'horta, pica espart i fes cordell, també de la Ribera.[12]
- (var.) Quan Montjuïc duu barret, l'aigua arremet.[14]
- Quan Santa Bàrbara fa capell, aigua als Pesells.[15]
- (var.) Si Santa Bàrbara fa capell, tres dies d'aigua damunt d'ell.[15]
- (var.) Quan Santa Bàrbara fa capella, aigua en ella.[15]
- (var.) Si Santa Bàrbara porta capell, no et fios d'ell.[15]
- Qui de canyes fa flautes i de frares fa cabal, un barret i a l'hospital.[2]
- Si Montnegre porta capell, Vallès, no et fiïs d'ell.[15]
- Si Murcià porta capell, no et fiïs d'ell.[16]
- Si Santa Bàrbara porta capell, no et fios d'ell.[15]
Frases fetes i locucions
modifica- Tirar-se es capell.[2]
- Disputar, discutir violentament, fins a barallar-se.
- Tirar el barret (o la gorra) al foc.[17]
- Descoratjar-se, deixar córrer alguna empresa, etc.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Barret». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil, 1999.
- ↑ PamiesiRiudor, 2012, p. 131.
- ↑ 5,0 5,1 Manent, 1998.
- ↑ 6,0 6,1 Manent, 1995.
- ↑ Manent, Albert. Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme. Barcelona: Oikos-tau, 1996 (Estudis maresmencs). ISBN 8428108935.
- ↑ 8,0 8,1 Badia, Jordi «Dites i refranys» ( PDF). Raïls. Revista del Centre d'Estudis d'Ulldecona, Núm. 2, (1993), pàg. 59-66. ISSN: 1133-4851 [Consulta: 25 desembre 2015].
- ↑ «Dites», 23-06-2008. Arxivat de l'original el 1621017714. [Consulta: 9 desembre 2016].
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Top ten dels refranys catalans: País Valencià». Raons que rimen, 27-10-2010. Arxivat de l'original el 1397355959. [Consulta: 9 desembre 2016].
- ↑ Piera, Emili. «Simplemente, Benimodo». El Mercantil Valenciano, 13-02-2013. [Consulta: 9 desembre 2016].[ ]
- ↑ Chiva, Ismael. «El vocabulari de la natura: Capell». Camins en la natura, 30-12-2014. [Consulta: 9 desembre 2016].[ ]
- ↑ Amades i Gelats, 1938, p. 10-11.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 Manent, 1997.
- ↑ Prous i Vila, 1991.
- ↑ «Barret». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 desembre 2014].
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Manent, Albert. Els noms populars de núvols i boires: Camp de Tarragona : el Priorat. Barcelona: Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar", 1994 (Quaderns de divulgació cultural ; 21). ISBN 8460087840.
- Manent, Albert. Els noms populars de núvols, boires i vents del Penedès : Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1998 (Estudis comarcals). ISBN 8428109257.
- Manent, Albert. Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i terra Alta. [Riudoms]: Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar" (CERAP), 1997 (Quaderns de divulgació cultural (Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar) ; 23). ISBN 8492168811.
- Pàmies, Víctor. En cap cap cap (en català). Vallromanes: l'autor, 2012 (Enciclopèdia paremiològica del cos humà; 2). ISBN 9788461581108.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2.