Alboraia
municipi del País Valencià
Alboraia és un municipi valencià que es troba en la comarca de l'Horta Nord.
 Ajuntament d'Alboraia | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 39°30′4″N 0°20′58″W |
| Lloc web | http://www.alboraia.es |
 | |
Dites populars
modifica- A Alboraia, filla meua, no vages a festejar, que et faran el dot en xufes i hauràs de rosegar.[1]
- A Alboraia, mare meua, me'n tinc que anar a casar, que em paguen el dot en xufes i tindré què rosegar.[2]
- Alboraia, gran com és, pareix un corral de vaques; Almàssera és xicoteta, però allí hi han xiques guapes.[2]
- Alboraia, xufera.[2]
Es refereix al cultiu més característic de la zona: la xufa.
- D'Alboraia hasta Espioca, de Mislata al meu sequiol, va tocant una pavana Pep de l'Horta en caragol.[2]
- Fa referència a Pep de l'Horta, un guerriller valencià durant la invasió de Napoleó que cridava a la sublevació als llauradors amb un caragol marí.
- De l'Horta soc llauradora, en Alboraia naixcuda, i cansada estic d'anar per als cucs a pelar fulla.[2]
- fa referència a la industria domèstica tradicional del cuc de seda.
- Fa referència al treball als aiguamolls de la platja.
- Joano, cara de nano, ¿qui t'ha fet eixa muntera? - Una xixa d'Alboraia i una atra de l'Albufera.[2]
- Llauradora d'Alboraia, torneu a vendre al Mercat, que l'alcalde diu que ara vos ho farà més barat.[2]
- Fa referència a una vaga de venedors al mercat de València que es produí el 1882.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.