Advocat
professional del dret que ajuda als clients i els representa als jutjats
Un advocat és una persona que té com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i de defensar interessos d’altri, especialment en causes i judicis davant els tribunals.
 L'advocat d'Honoré Daumier | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A l'advocat, dígues-li la veritat.[1]
- Advocat jove, plet perdut.[2]
- Advocat que xerra molt, no diu cosa bona.[1]
- Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos.[1]
- Així està el pagès entre advocats, com lo pagell entre dos gats.[1]
- Al metge, al confessor i a l'advocat, diga'ls sempre la veritat.[2]
- Busca sempre l'advocat que et mostre la veritat.[1]
- De jutges i d'advocats, no n'hi ha gaires de salvats.[1]
- Diners, de tort fan veritat, i de jutge bon advocat.[1]
- En plet clar, cap advocat; en dubtós, ni un ni dos.[1]
- Està el pagès entre dos advocats com un pagell entre dos gats.[3]
- Llauraor entre dos abogats, com el pagell entre dos gats.[4]
- No portes mai enganyats ni metges ni advocats.[2]
- Plet acabat, l'únic qui guanya és l'advocat.[2]
- Tontos i porfiats fan rics els advocats.[2]
Frases fetes i locucions
modifica- Ésser l'advocat del diable.[5]
- Defensor d'una mala causa.
Saber molt de qüestions de dret.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Advocat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Alberòla, 1928.
- ↑ «Advocat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 novembre 2013].
Bibliografia
modifica- Alberòla Sèrra, Estanislau. Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928.