Badall
Un badall és l'acció incontrolada d'obrir la boca, amb separació molt àmplia de les mandíbules, per tal de realitzar una inspiració profunda seguida d'una espiració una mica més petita, amb tancament final.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- Els badalls s'encomanen.[1]
- Els badalls van de boqueta en boqueta, com els aucellets de branqueta en branqueta. (Pineda)[2]
- Lo badall no ment: son, gana o enamorament. (Manresa)[2]
- (var.) Badall mai ment: son o talent, o senyal d'enamorament. (Men.)[2]
- (var.) Badall no ment: son o talent, mal d'enamorament, enyorança de l'ausent o fastidi del present. (Palma)[2]
- (var.) Badall no ment: son o talent, o passió d'ànima o enamorament, o descendeix d'un cor dolent, o li fa fàstic qui té present. (Inca)[2]
- (var.) El badall no pot mentir: o vol menjar o dormir, o droperia mantenir. (Empordà, Barcelona)[2]
- (var.) El badall no pot mentir: fam, o son, o ser roí.[2]
- (var.) Lo badall no pot mentir: o té gana o vol dormir. (Pla d'Urgell)[2]
- (var.) Badall no ment: o fam o son o avorriment. (Pego)[2]
- (var.) El badall no pot mentir: té gana, set o vol dormir; menja, beu i dorm, faràs passar gana, set i son. (Puigcerdà)[2]
Frases fetes i locucions
modifica- Es darrer badall, es darrer dobler.[2]
Es diuen pels afectats de gastar molt i no preocupar-se del que ha de venir (Mall.).
- Fer més badalls que rots.[2]
- Patir gana o excassesa de recursos
- Fer badalls i creuetes.[2]
- Estar en dejú.
- Fer el darrer badall.[4]
- Mala fi fessis i pocs badalls![2]
- Es diu per manifestar irritació contra algú (Llofriu).
- No merèixer un badall de gat.[2]
- (var.) No valer un badall de gat.[2]
- No ésser digne de res (Valls).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «badall». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alberola Serra, 1928.
- ↑ «badall». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
Bibliografia
modifica- Alberola Serra, Estanislau. Refraner Valencià. València: Artes y Letras, 1928.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.