Ramat
Un ramat, ramada, rabera o folc és una reunió d’un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats. També, des del punt de vista religiós, fa referència a la congregació de fidels que reben la direcció d’un pastor espiritual.
Ramat d'ovelles | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Citacions
modifica- No tinc notícia que mai cap ramat s'hagi revoltat contra el seu pastor ni amb la intenció de no obeir-lo, ni per no permetre que facin ús de llur fruit, ans bé els ramats són més esquerps amb els estranys que no amb aquells que els comanden i es beneficien d'ells.[1]
- (en grec) ἔτι τοίνυν οὐδεμίαν πώποτε ἀγέλην ᾐσθήμεθα συστᾶσαν ἐπὶ τὸν νομέα οὔτε ὡς μὴ πείθεσθαι οὔτε ὡς μὴ ἐπιτρέπειν τῷ καρπῷ χρῆσθαι, ἀλλὰ καὶ χαλεπώτεραί εἰσιν αἱ ἀγέλαι πᾶσι τοῖς ἀλλοφύλοις ἢ τοῖς ἄρχουσί τε καὶ ὠφελουμένοις ἀπ᾽ αὐτῶν.
- Ciropèdia. Cap. I. — Xenofont
- (en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
- Vides dels dotze Cèsars. Tiberi. — Tiberi
- Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies.
- Vides dels dotze Cèsars. Tiberi. — Tiberi
- En defensa pròpia, 1895. — Jacint Verdaguer
Dites populars
modifica- Donar sal a les ovelles en divendres és la desgràcia del ramat.[4]
- Gener mullat, bo per a la terra i mal per al ramat.[5]
- Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria perduda.[5]
- Ovella ronyosa embruta el ramat.[5]
- Quan els ramats pugen a muntanya, els pastors amics i els gossos renyits; quan en tornen, els pastors renyits, els gossos amics.[6]
- Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i queda't el ramat.[6]
- Ramat de molts, el llop se'l menja.[6]
Referències
modifica- ↑ Xenofont. Ciropèdia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1965-2013.
- ↑ Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígula. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1967.[ ]
- ↑ Verdaguer, Jacint. En defensa pròpia. Barcelona: Tip. «L'Avenç», 1895.
- ↑ 4,0 4,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Amades, 1932, p. 223-240.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ramat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 125.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.