Ponent
vent que arriba de l'oest
El ponent és el vent de l'oest i el punt cardinal per on es pon el Sol.
 Rosa dels vents | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 |
Dites populars
modifica- Any de ponent, any dolent.[1]
- (var.) Vent de ponent, vent dolent.[1]
- (var.) De ponent, ni gent ni vent.[1][2]
- (var.) De ponent, ni bon vent ni bona gent.[3]
- (var.) Amb vent ponent, no troba redossa sa gent.[1](Men.)
- (var.) Vent ponent, fa fugir tota sa gent.[1](Men.)
- (var.) El ponent, va deixar morir sa mare de talent.[1]
- (var.) De ponent, ni aigua ni vent.[1]
- (var.) De ponent, ni dona ni vent.[3]
- Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n.[4]
- Calçada a ponent, si tarda no ment.[1]
- De llevant o de ponent, de la dona sies parent.[5]
- De ponent no hi corre torrent, i si hi corre, corre violent.[3]
- El vent de ponent, mai és sa com la tramuntana.[2]
- El vent de ponent, si triga, no ment.[1]
- En vent ponent no troba redós sa gent.[3]
- La mar de ponent és com el plor de les dones: manca el vent, manca la mar.[3]
- Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va veure se'n torna plorant.[6]
- Ponent, aigua i vent.[3]
- Ponent de vetllada, aigua assegurada.[3]
- Ponent en terra banyada, pluja una altra vegada.[3][1]
- Ponent, l'aigua freda i el vi calent.[1]
- Ponent, pluja corrent.[3]
- Ponent la mou, i llevant la plou.[1]
- Si de ponent plou, les pedres mou.[3]
- Sol en rogent, vent al ponent.[1](Altea)
- Vent de ponent de matí, trons a la tarda se sol dir.[3]
- Vent de ponent, post el sol, post el vent.[1](La Garriga)
- Vent de ponent, vent de la fam.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ponent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 Rocas; Angelats, Vila, p. 43.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Amades, 1938.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Farnés, 1992-1999.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Farnés, Sebastià. Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna, 1992-1999. ISBN 847809427X.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249.