Nus
estructura feta en una corda o similar per subjectar, lligar o tancar elements
Un nus és una estructura feta en una corda o similar per subjectar, lligar o tancar elements. Es forma doblegant la corda d'una manera particular i estirant fins que es forma (per això per desfer-lo cal alliberar els extrems de la corda i separar l'estructura). Hi ha nusos particulars per a determinats oficis, com els d'escalada o els de mariner.
 Tipus de nus | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | acoblament |
 | |
Dites populars
modifica- Cada sastre fa el seu nus.[1]
- Ofici de sastre, enfilar l'agulla i fer el nus.[1]
- Per un punt es perd una mitja, per un nus una barca i per una paraula un home.[1]
- Punt sense nus, punt perdut.[2]
- Qui no fa nu, el diable se l'endú.[2]
- Qui no fa nuset, perd un puntet.[1]
- Sastre carnús, quants punts perd per no fer nus![1]
- Sastre que no fa nus dues vegades cus.[1]
Frases fetes i locucions
modifica
Tenir els diners molt estrets; pensar-hi molt abans de gastar-los (Mall.).
- Fer un nus a la cua (a algú o alguna cosa).[3]
- Es refereix a una avinentesa, una possibilitat, perduda definitivament.
- No fer ni nu ni baga.[2]
- No fer ni una cosa ni l'altra, estar indecís (Empordà).
- (var.) Tenir algú un nus a la gola.[4]
- Sentir com un impediment a la gola que el priva de parlar, d'empassar-se el menjar.
- Tallar el nus gordià.[2]
- Obrar resoltament saltant per damunt una dificultat que no es pot resoldre de manera normal.
- Tindre bon nuc.[2]
- Tenir estalviats molts de diners (Val.).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999, p. 351-366.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «nus». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «Nus». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 octubre 2012].
- ↑ 4,0 4,1 «Nus». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 2 d'octubre de 2012]
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.