Mestral
vent del nord-oest
Mestral, també conegut com a serè o cerç, és el vent procedent del nord-oest.
 Rosa dels vents | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modificaMestral
modifica- Boira setembral, garbí i gregal, i, si massa en fa, llebeig i mestral.[1]
- Boires per nadal, migjorn o mestral.[1]
- Davallar a ratxes, com el mestral.[2](Men.)
- Dejorn es colga el mestral cansat de fer mal, però no pot dormir i es lleva de matí.[1][2]
- Déu mos guarde de tot mal i de ratxa de mestral.[3][2](Altea)
- El llest mestret té el secret del fred.[1][2]
- El maestral agrana el cel.[2](Altea)
- El mestral en el cel no deixa arrel.[2]
- El vent de mestral a posta de sol ha acabat el jornal.[1]
- El xaloc és l'alcavot del mestral.[3](Altea)
- En venir vent de mestral, toma ses tanyades teures; si es mestral ve en divendres, punt de jeure natural.[2](Felanitx)
- Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral.[3]
- El mestral és es raspai d'es cel.[2](Eivissa)
- Es mestral és sa granera del cel.[3][2](Mall.)
- Es mestral dorm a ca-seva.[3][2](Men.)
- Llevant grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig, veïna del xaloc, Joana.[1]
- Maestral, el tio de la destral.[2](Dénia, Altea)
- Marinada tardana, mestral de durada. Quan el mestral es lleva en dilluns, dura tres dies o un; quan es lleva en dijous, en dura tres o nou.[1]
- Mestral i tramuntana, en esser a l'hivern, treuen diables de l'infern.[3]
- Migjorn a la posta, mestral a la porta. Migjorn a la posta, mestral que s'acosta.[1]
- Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral.[1]
- (var.) Per l'Advent, o llevant o ponent, i per Nadal, ni migjorn ni mestral.[1]
- Quan la gavina fa el caragol, mestral remou.[3]
- Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet.[3][2]
- Quant el mestral fa ploure, no et cansis d'oure.[2](Gandia)
- Quan es metral es lleva en dilluns, dura tres dies o un, i quan es lleva en dijous, en dura tres o nou.[1]
- Si amb vent mestral ploure sents, agarra't bé la gorra, que en vindrà més.[2](Gandia)
- Si bufa es mestral, penja es serral.[2](Mall.)
- Si el mestral bufa fred vara el bastiment i espera abrigadet.[1]
- Si el mestral fa ploure no et cansis d'oure.[1]
- Si el mestral treu el queixal, embruta els baixos i neteja els alts.[1][2]
- Si jo pogués, tancari amb cent panys es vent mestral, així p'entura plouria molta d'aigo de canal.[2](Andratx)
- Tramuntana morta, mestral a la porta.[1]
- Vent de mar que gela, mestral que desgela.[1]
- Vent mestral, a posta de sol, ha acabat es jornal.[2](Men.)
- Vent mestral, entra per la porta i surt pel funeral.[3]
- Vent mestral, ni peix ni pardal.[1]
- Vent mestral, peix de tall.[3](Men.)
- Vent mestral, vent d'empenta.[3][2](Men.)
- Vent mestral, vent real.[3]
- (var.) Mestral, vent real.[2]
Cerç
modifica- El matí, vent cerç, a la tarda garbinada, perquè granin els blats com a boles de porrassa.[1]
- El valencià la mou, i el cerç la plou.[3][2](Morella)
- Pluja de cerç, pluja d'infern.[1]
- Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig el cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot.[1]
- Quan bufa el cerç, pluja de cert.[2]
- Quan plou de cerç, plou de cert.[1]
- Vent de cerç, pluja de cert.[1]
Serè
modifica- Amb vent serè, d'aigua no en sé.[1]
- El llevant les mou i el serè les plou.[1]
- Llampecs i serè, sí que suaré.[3]
Altres denominacions
modifica- L'aragonès la mou i el llevant la plou.[2](Pont de Suert)
- Vent d'Aragó, aigua al balcó.[2](Pont de Suert)
- Vent d'Aragó, no te racó.[2](Tremp, Balaguer)
- Vent de Pallars, aigua al detràs.[2](Segrià)
- Vent de Pallars, si no portes manta, et mullaràs.[2](Pla d'Urgell)
Frases fetes i locucions
modifica
Cançons populars
modifica- Jo vaig esser lliberal / per donar-te s'amor meva, / i tu, per dar-me sa teva, / fas més renou que es mestral.[3]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 Parés i Puntas, 1999, p. 26-35.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 Sanchis Guarner, 1952, p. 19-26.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mestral». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchís Guarner, Manuel. Els vents segons la cultura popular. Barcelona: Barcino, 1952.