Rellotge
instrument per a mesurar el pas del temps
Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps. S'usen des de l'antiguitat, encara que el grau de precisió de les seves mesures ha augmentat espectacularment en l'últim segle.
Rellotge de butxaca | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Detalls | |
Tipus | màquina, metrological mechanism (en) , timepiece (en) i decorative object (en) |
Ús | displaying (en) i cronometria |
Citacions
modifica- (en llatí) Facilius inter philosophos quam inter horologia conveniet.
- Apocolocyntosis divi Claudii, 54. — Luci Anneu Sèneca
Dites populars
modifica- A Barcelona fins els gossos porten rellotge.[2]
- A la plana de Tortosa, jo no vull anar-hi més, perquè no gasten rellotge i mai saben quina hora és.[3]
- El rellotge de Borriol, que toca l'hora quan vol.[3]
- (var.) Quan la senyora es vesteix, el rellotge no existeix.[6]
}}
Frases fetes i locucions
modifica- Anar com un rellotge.[7]
- (var.) Estar com un rellotge
- Estar o funcionar molt bé; es diu referint-se a la salut, a una màquina, a una organització, etc.
- Contra rellotge[8]
- Amb presses, molt ràpid.
- Esser exacte com un rellotge.[7]
- Ésser molt exacte o puntual.
- Esser més catxasser que el rellotge de la Seu.[7]
- Ésser molt lent o cançoner; es diu al·ludint a la lentitud amb què el rellotge de la catedral sona les hores (Barc.).
- Esser un rellotge de repetició.[7]
- Tenir costum de repetir sovint allò que ja ha dit o que ha sentit dir a altres.
- Esser un rellotge de temps.[7]
- Ésser algú molt sensible a les variacions atmosfèriques.
- Fer rellotges.[7]
- Fer un rellotge.[7]
- Tenir més corda que un rellotge.[7]
- Tenir molta facilitat de paraula o moltes ganes de parlar.
Referències
modifica- ↑ Peris i Juan, 2001.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 5 novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional., 1965, p. 91-95.
- ↑ 5,0 5,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars, 1965.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «rellotge». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «rellotge». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.