Rellotge

instrument per a mesurar el pas del temps

Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps. S'usen des de l'antiguitat, encara que el grau de precisió de les seves mesures ha augmentat espectacularment en l'últim segle.

Infotaula d'objecteRellotge
MontreGousset001.jpg
Rellotge de butxaca
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus màquina, metrological mechanism (en) Tradueix i timepiece (en) Tradueix
Ús visualitzador i chronometry (en) Tradueix
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • És més fàcil que hi hagi acord entre els filòsofs que entre els rellotges.[1]
(en llatí) Facilius inter philosophos quam inter horologia conveniet.
  Apocolocyntosis divi Claudii, 54. — Luci Anneu Sèneca

Dites popularsModifica

  • A Barcelona fins els gossos porten rellotge.[2]
  • A la plana de Tortosa, jo no vull anar-hi més, perquè no gasten rellotge i mai saben quina hora és.[3]
  • El rellotge de Borriol, que toca l'hora quan vol.[3]
(var.) El rellotge de Borriol, que toca les hores quan vol.[3]
  • En Alcoi, el més bovo apanya rellotges.[4]
  • Quan la senyora es prepara, el rellotge es para.[5]
(var.) Quan la senyora es vesteix, el rellotge no existeix.[6]

}}

  • Qui té el rellotge avançat, sempre fa tard.[5]
  • Rellotge de pagès, de la una fa migdia, de les dues fa les tres.[7]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Anar com un rellotge.[7]
(var.) Estar com un rellotge
  Estar o funcionar molt bé; es diu referint-se a la salut, a una màquina, a una organització, etc.
  • Contra rellotge[8]
  Amb presses, molt ràpid.
  • Esser exacte com un rellotge.[7]
  Ésser molt exacte o puntual.
  • Esser més catxasser que el rellotge de la Seu.[7]
  Ésser molt lent o cançoner; es diu al·ludint a la lentitud amb què el rellotge de la catedral sona les hores (Barc.).
  • Esser un rellotge de repetició.[7]
  Tenir costum de repetir sovint allò que ja ha dit o que ha sentit dir a altres.
  • Esser un rellotge de temps.[7]
  Ésser algú molt sensible a les variacions atmosfèriques.
  • Fer rellotges.[7]
  Fer un treball amb excessiva minuciositat; especialment en el ram del suro, referint-se a qui posa massa esment a fer els taps amb perfecció (Palamós).
  • Fer un rellotge.[7]
  Trabucar un vehicle; es diu perquè en ocórrer aquest accident, la roda que queda enlaire segueix rodant una estona (Ripoll).
  • Tenir més corda que un rellotge.[7]
  Tenir molta facilitat de paraula o moltes ganes de parlar.

ReferènciesModifica

  1. Peris i Juan, 2001.
  2. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 setembre 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, 1999.
  4. Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional., 1965, p. 91-95. 
  5. 5,0 5,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars, 1965.
  6. Cinc mil, 1965.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «rellotge». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. «rellotge». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.