Sants-Montjuïc
districte de Barcelona
Sants-Montjuïc és un districte del municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès). Està format per set barris: El Poble-sec, La Marina del Prat Vermell, La Marina de Port, La Font de la Guatlla, Hostafrancs, La Bordeta, Sants-Badal i Sants; i també aglutina la muntanya de Montjuïc, el polígon de la Zona Franca i la bona part del Port de Barcelona.
 Vista nocturna del districte des de la muntanya de Montjuïc | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Dites populars
modifica- Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs, i per noies maques Sants.[1]
Hostafrancs
modifica- A la Creu Coberta, si us descuideu, aneu a cavall i en torneu a peu.[1]
- Déu vos guard, a tots els cristians del món, menys els d'Hostafrancs, que són tot gitanos.[1]
- Per la Creu Coberta, alerta![1]
La Marina del Prat Vermell
modifica
L'Art era la zona de pescadors de l'antic barri hospitalenc de Can Tunis, actual Marina del Prat Vermell.
Muntanya de Montjuïc
modifica- Anirem a can Pistraus i farem una bullida, la farem de groc i blau i també color d'oliva.[3]
- Barcelona i Montjuïc, no es feren en una nit.[4]
Sants
modificaFrases fetes i locucions
modificaHostafrancs
modifica- Ser (algú) més ben plantat que el merdissaire.[1]
Ser molt elegant.
La Bordeta
modifica.jpg)
- Haver estudiat a la Bordeta.[1]
- Ser un neci, no tenir cap mena d'estudis.
- Tenir (algú) finques a la Bordeta.[1]
- Aparentar opulència, però ser pobre.
La Marina del Prat Vermell
modifica- Passar uns dies a l'Art.[2]
- Fer adonar a una criatura que s'ha d'acabar el menjar que té al plat. L'Art havia estat la zona dels pescadors del barri de Can Tunis. S'enunciava com «Passessis uns dies a l'Art i ja t'ho menjaries!» o «Passessis uns dies a l'Art i ja t'ho acabaries!».
- (var.) Anar a tirar l’art a can Tunis.[6]
- Engegar a algú ben lluny.
Sants
modifica- Semblar el billar de Sants, on les dones hi feien barana.[1]
- Estar un lloc molt concorregut de gent.
- Ser molt prim i alt, com el campaner de l'Església de Santa Maria de Sants.
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010.
- ↑ 2,0 2,1 Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 290, Trons a remolar!.
- ↑ Amades, Joan. Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936 [Consulta: 1546502008].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sants-Montjuïc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 6,0 6,1 Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 295, Trons a remolar!.
Bibliografia
modifica- Piñeiro Costán, Montserrat; Ramos Ruiz, Jordi; Puigmalet, Joan. Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local (en català). El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2013 (Col·lecció de textos locals). ISBN 978-84-87486-30-2 [Consulta: 21 febrer 2017].