Espanya
estat d'Europa
Espanya o Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en occità: Reialme d'Espanha) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la Península Ibèrica, la qual comparteix amb Portugal, Gibraltar i Andorra. La capital és Madrid.
 Bandera d'Espanya | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Citacions
modifica- Escolta, Espanya, — la veu d'un fill / que et parla en llengua — no castellana.[1]
Oda a Espanya. — Joan Maragall
- La desfeta de l'Armada Espanyola a la Guerra de Cuba i la pèrdua de les últimes colònies d'Ultramar provoca una greu crisi d'identitat d'una Espanya subdesenvolupada, regida per una oligarquia agraria. Maragall expressa la manca de sensibilitat d'aquesta Espanya monàrquica i centralista a les diferents nacionalitats i llengües.
- Adéu, Espanya![1]
- Oda a Espanya. — Joan Maragall
- La pèrdua d'identitat pròpia i el desencantament d'una Espanya progressista tal com l'havia concebuda acaba amb una proclama a la desintegració amb Espanya
- Avui comença una nova etapa a la Història d'Espanya.[2]
- (en castellà) Hoy comienza una nueva etapa de la Historia de España
- Corts Espanyoles (Madrid), 22 de novembre de 1975. — Joan Carles I d'Espanya
- Discurs de coronació de Joan Carles I com a rei d'Espanya
- Catalunya no és Espanya.[3]
- (en anglès) Catalonia is not Spain.
- 2000-2010.
- Lema de la campanya popular d'autodeterminació de Catalunya
- L'actitud hostil d'Espanya ens ajudarà a tenir estat propi.[4]
- El Punt Avui, 30 d'abril de 2012. — Carme Forcadell
- Espanya pot donar lliçons a Europa i al món.[5]
- (en castellà) España puede dar lecciones a Europa y al mundo.
- 6 de setembre de 2013. — Cristóbal Montoro
Constitució Espanyola de 1978
modifica - Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret.[6]
- Títol preliminar. Article 1.
- La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.[6]
- Títol preliminar. Article 2.
- La bandera d'Espanya és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles.[6]
- Títol preliminar. Article 4.
Dites populars
modifica- Amb el vent d'Espanya, els gossos no hi cacen.[7]
- El que és d'Espanya és dels espanyols.[7]
- Meitat de França, meitat d'Espanya, no hi ha altra terra com la Cerdanya.[7]
- Ni de França, ni d'Espanya, la Cerdanya és catalana.[7]
- No hi ha dos Elxs a Espanya.[7]
- Qui beu rom i canya, torna a Espanya.[8]
- Qui no ha estat a Cerdanya no ha estat a Espanya.[7]
- Qui no roba no és d'Espanya.[7]
- Terral cap a Espanya, llevant en campanya.[7]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Maragall, Joan. Obres Completes d'en Joan Maragall. Barcelona: Gustau Gili, 1912.
- ↑ «Discurso de Juan Carlos I en el acto de su coronación». Madrid: RTVE, 22-11-1975. [Consulta: 3 març 2012].
- ↑ «Catalonia is not Spain». Flickr, 08-10-2006. [Consulta: 4 maig 2012].
- ↑ Bataller, Marc. «"L'actitud hostil d'Espanya ens ajudarà a tenir estat"». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 30-04-2012. [Consulta: 12 setembre 2012].
- ↑ «'Montorismos': 23 frases polémicas del ministro de Hacienda». El Huffington Post. Madrid: España Prisa Noticias, 07-12-2013. [Consulta: 24 desembre 2013].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Espanya. Constitució Espanyola. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2007. ISBN 978-84-393-7399-5.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
<ref> amb el nom "pares" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.