Antoni Rovira i Virgili
polític català
Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 – Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un escriptor, historiador i polític català.
Rovira i Virgili la dècada de 1920 | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Obres de l'autor a Viquitexts | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Tarragona, 26 de novembre de 1882 |
Mort |
Perpinyà (Catalunya del Nord), 5 de desembre de 1949 (67 anys) |
Ocupació | Historiador, polític, periodista, lingüista i investigador |
Citacions
modificaArticles
modifica- Història, raça, llengua i geografia, contribueixen poderosament, decisivament moltes vegades, a formar la voluntat d'un poble. Però si a desgrat dels dits elements, la voluntat se decideix en un altre sentit, aquells no poden ofegar-la ni deturar-la; és la voluntat dels homes, i no la natura, la qui s'ha d'imposar.[1]
- "La Voluntat dels Pobles". Sabadell Federal, 24 de novembre de 1917.
- La veritat és que els valencians, els balears i bona part dels habitants de l'anomenat Baix Aragó són tan catalans com els barcelonins.[2]
- "Lògica de conquistadors", 11 d'octubre de 1922.
- Per als catalans, la nostra llengua és també la sang del nostre esperit. De tot el patrimoni que en aquest món tenim, cap tresor estimem tant com el de la llengua.[2]
- "La llengua és la sang de l'esperit", 26 d'octubre de 1923.
- Catalunya és molt més que una multitud de gent i una estesa de terres. És un poble amb personalitat i amb consciència. Llenguatge i història i geografia i biologia s'han ajuntat ací per a crear un esperit col·lectiu amb una voluntat. I això és el senyal de la nació.[3]
- "El pas de les banderes". La Humanitat, 7 d'octubre de 1936.
- Els homes poden caure. Les terres poden ésser envaïdes. Les institucions polítiques poden canviar. Però quan veiem aplegat el nostre poble i comprovem que és un poble amb unitat i amb personalitat —es a dir, una nació— comprenem que és indestructible, i que la seva voluntat persistent el durà al triomf definitiu.[3]
- "El pas de les banderes". La Humanitat, 7 d'octubre de 1936.
- La nació catalana és d'ahir i d'avui i de demà, perquè és de sempre.[3]
- "El Corpus de Sang". La Humanitat, 6 de juny de 1937.
- La Humanitat, Gener de 1939.
Assaigs
modifica- Tota nacionalitat té dret a constituir un Estat independent o autònom.[3]
- El nacionalisme, 1916.
- Les valors ideals de la guerra, 1916.
Els darrers dies de la Catalunya republicana (1940)
modificaRecull de citacions del llibre Els darrers dies de la Catalunya republicana, publicat l'any 1940:[4]
- L'orgull d'ésser català culmina, per a un escriptor, en l'orgull d'escriure en català.[3]
- Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l’èxode català, 1940.
- Pròleg del llibre que narra els fets l'èxode català en el dies de l'ocupació militar de les tropes franquistes a Catalunya
- Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l’èxode català, 1940.
- No reduiran al silenci la nostra llengua nacional. No la treuran de la ploma dels escriptors, ni dels llavis del poble. Un llibre català que es publica a l’estranger mentre els llibres catalans són perseguits i destruïts a la nostra pàtria, significa que la guerra no s’ha acabat, que la guerra continua, que la guerra no pararà fins que Catalunya no recobri tota la seva llibertat nacional: la del règim polític, la de la llengua i la de l'esperit.[3]
- Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l’èxode català, 1940.
- Pròleg del llibre que narra els fets l'èxode català en el dies de l'ocupació militar de les tropes franquistes a Catalunya
- Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l’èxode català, 1940.
Referències
modifica- ↑ Ferré i Trill, Xavier «Nació i societat en el programa intel·lectual» (PDF). Revista del Centre de Lectura de Reus, Núm. 8, 7a època, 4t trimestre, (2003), pàg. 8-10 [Consulta: 27 octubre 2012].
- ↑ 2,0 2,1 «El pensament d'Antoni Rovira i Virgili». Catalunya 1714. Arxivat de l'original el 1331517782. [Consulta: 7 abril 2013].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Figueres, Josep M. «Antoni Rovira i Virgili» (PDF). Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, Núm. XXII, (2011), pàg. 131-156 [Consulta: 27 octubre 2012].
- ↑ 4,0 4,1 Rovira i Virgili, Antoni. Els Darrers dies de la Catalunya republicana : memòries sobre l'èxode català. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 8482569546.
- ↑ Safont, Joan. Per França i Anglaterra. Barcelona: Acontravent, 2012, p. 70. ISBN 9788415720010.