Rovelló
bolet comestible
El rovelló (Lactarius sanguifluus), també anomenat esclata-sang, pinenc, pinenca o paratge, és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a Catalunya.
 Rovellons | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Lactarius sanguifluus |
| Regne | fong |
 | |
Dites popularsModifica
- A tot arreu se fan bons rovellons.[1]
- Al rovelló, cercar-li companyó.[2]
- De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló.[1]
- La llenega és carn d'ovella i el rovelló és carn de moltó.[2]
- Mal any d'esclata-sangs, bon any de fred.[3]
- Per a cireres, La Torre, per a rovellons, El Port, i per a xiques boniques, Xerta, Prat del Comte i Bot.[2]
- (var.) Per a figueres, Maella, per a rovellons: lo Port i per a xiques boniques les de Prat de Comte i Bot.[4]
Frases fetes i locucionsModifica
- Conservar-se com un rovelló.[1]
Mantenir-se ben conservat, sense envellir.
- Fer el rovelló.[1]
- Quedar un cremalló al cap del ble del llum.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Rovelló». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Parés i Puntas, 1999, p. 456-460.
- ↑ Fàbrega, 2021.
- ↑ Navarro Gómez, Pere «Gentilicis, renoms col·lectius i dites tòpiques de la comarca de la Terra Alta» (
PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 82, (2000), pàg. 304-312 [Consulta: 10 gener 2017].[]
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 1 abril 2023].
BibliografiaModifica
- Fàbrega, Jaume. 100 refranys sobre el menjar i el beure : la saviesa popular a taula. Valls: Cossetània, 2021. ISBN 9788413560441.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.