Obre el menú principal

El gla, aglà o bellota és el fruit de l'alzina, del roure i de totes les altres plantes del gènere Quercus.

Infotaula d'alimentGla
Acorns of Quercus robur, Eichel der Stieleiche 17.JPG
Glans
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus aqueni i fruita seca
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  • Als porcs més lletjos les millors aglans.[1]
  • D'olives i de glans, tant en cullen els petits com els grans.[2]
  • Dels glans florits pel juny, tot l'any el porc en gruny.[2]
  • El porc més roí menja el millor aglà.[2](Sabadell) 
(var.) S'aglà més fi, p'es godí més roí.[2](Mall.) 

Frases fetesModifica

  • Donar una gla per fer cagar un roure.[4]
  Fer un obsequi o un sacrifici petit amb la intenció d'obtenir un benefici molt superior.
  • Esperant l'anyada dels aglans ha mort la truja.[5]
  Persona que espera quelcom amb expectació i que de tant esperar, perd el temps i no aconsegueix res.
  Esperar obtenir una cosa sense fonament.
 
«Guardar sa gla.»
  Estar inactiu esperant que les dificultats d'un assumpte es resolguin per algun esdeveniment probable.
  Tenir aliment abundant o un càrrec molt lucratiu.
  Estar molt bru.
  Persona que, abans de donar diners o atorgar un favor a una altra, li encomana un seguit de tasques tan excessives que ultrapassen aquest favor.
  • Fer un pet com una gla.[2]
  Morir-se o arruïnar-se sobtadament.
  Passar el temps xerrant.
  No voler-se ficar en un negoci o assumpte, generalment per por de fracassar-hi.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Cinc mil, 1965.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 Parés i Puntas, 1999.
  4. 4,0 4,1 «Gla». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 d'agost de 2014].
  5. 5,0 5,1 Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999. ISBN 8489890471. 

BibliografiaModifica

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.