Viquidites

Josep Pla i Casadevall

escriptor i periodista català
(S'ha redirigit des de: Josep Pla)
Aquesta pàgina necessita algunes millores quant a la seva estructura. (Col·laboreu!)
Totes les pàgines haurien de tenir una estructura en seccions i l'infotaula corresponent. També pot ser que alguns elements quedin desplaçats o sobreposats en funció de la resolució de la pantalla i del navegador utilitzat.

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 — Llofriu, 23 d'abril de 1981) fou un escriptor i periodista català.

Infotaula de personaJosep Pla i Casadevall
Josep Pla els anys de joventut
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Palafrugell (Baix Empordà), 
8 de març de 1897
Mort Llofriu (Baix Empordà), 
23 d'abril de 1981 (84 anys)
Ocupació Escriptor, periodista, crític literari i novel·lista
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • El sentimentalisme del país és inseparable de les formes més baixes de la cursileria catalana.[1]
  • Tenim autonomia, però és una autonomia de paper. De diners, encara no n'hem vist cap. El traspàs de serveis a la Generalitat està acabat en una part... però la valoració dels traspassos no la tenim... Hem fet, doncs, tota la comèdia de la política, però encara ens hem d'acarar amb el problema més viu de tots... el dels diners.[2]
  La Veu de Catalunya, 25 d'octubre del 1933.
Sobre l'aprovació i aplicació de l'Estatut d'Autonomia de 1932, retallat considerablement per les Corts espanyoles
  • El paisatge us fa comprendre la literatura, perquè la literatura és la memòria del paisatge en el temps.[3]
  Cartes de lluny, a El nord, 1967.
  • En aquest aspecte de la vida hi ha els amics, els coneguts i els saludats. Rarament he arribat a conegut. He format part del bloc dels saludats. Poca cosa més –vull dir que no crec que jo hagués pogut arribar a alguna cosa més.[4]
  Notes per a Sílvia, 1974.
  • Les dones del nostre país tenen poques idees, una intel·ligència limitada, falta absoluta del sentit de la ironia, manca total del sentit de l'humor.[5]
  Articles amb cua, 1976.
Sobre el seu antifeminisme ambivalent
  Sobre París i França (OC IV, 85).
  • La política és l'art d'evitar la Guerra civil[7]
  Plomes catalanes contemporànies, 1980.
  • És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. A la vista de la qual cosa, tothom opina.[8]
  • La història romàntica és una història falsa. Tindrem algun dia a Catalunya una autèntica y objetiva història?, ¿tindrem una història que no contempli les ximpleries de les històries purament romàntiques van sortint?[9]

Obra literària

modifica

El quadern gris (1966)

modifica

Recull de citacions del seu dietari El Quadern Gris, escrit entre el 8 de març de 1918 i el 15 de novembre de 1919. El llibre fou publicat per l'editorial Destino l'any 1966:

Pàgina principal: El quadern gris
 
Si aquestes notes se salven de la crema, potser algun dia hi passarà la vista algun meu parent llunyà o alguna persona curiosa i desenfeinada.
  • Si aquestes notes se salven de la crema, potser algun dia hi passarà la vista algun meu parent llunyà o alguna persona curiosa i desenfeinada.[10]
  El quadern gris, 9 de març de 1918.
  • L'Empordà –sento dir– és un país d’arrauxats, de tabalots, d’hereus-escampa, d’enfollits.[10]
  El quadern gris, 24 de març de 1918.
Opinió sobre la gent de l'Empordà.
  • La literatura catalana d'avui té una cosa molt agradable: és una literatura desproveïda totalment de preciosisme. El preciosisme m'embafa de seguida. La llengua és tan difícil, tan dura, tan encarcarada, d'un maneig tan rígid, tan plena de dificultats, que tothom escriu com pot… i gràcies![10]
  El quadern gris, 10 d'octubre de 1918.
Opinió sobre l'estat de la literatura catalana.
  • De vegades sembla que el país ha perdut la fe i aquella mica de temperatura que portà a fer tantes coses anys enrera. S'estan creant les condicions d’una dictadura.[10]
  El quadern gris, 5 de setembre de 1919.
Anàlisi de la situació social i política a Catalunya advertint d'una possible dictadura militar

La vida amarga (1967)

modifica
  • L'escriptor té una responsabilitat total davant de l'època que li ha tocat viure.[1]
  Prefaci.
  • La primera obligació d'un escriptor és observar, relatar, manifestar l'època en què es troba.[1]
  Prefaci.

Els pagesos (1968)

modifica
  • Els pagesos construeixen cada any el paisatge. I el resultat no falla mai.[11]
  El campanaret.
  • En tots els meus escrits, una preocupació artístico-literària hi té una situació puramentsecundària. La literatura és un mètode per a aclarir i ordenar el pensament. De cap manera no és una finalitat en ella mateixa.[11]
  El campanaret.
  • L'única cosa important, en la vida, és la llibertat individual concreta. Un excés de diner,com un excés de pobresa, posa sobre els homes i les dones un jou insuportable. S'ha de tractar de tenir el diner just per arribar, fent una vida sense estretors, a ésser lliure.[11]
  El pagès dins el seu món.

El meu país (1968)

modifica

Recull de citacions del llibre El meu país publicat l'any 1968:

  • Cuinar és un art tan elevat com escriure bé, en el sentit que escriure vol dir atrapar els adjectius justos, i aquesta és una feina àrdua, lenta i pesada. Els matisos d'una salsa, d'un peix, d'un plat de carn, representen, en un escrit, l'adjectivació exacta. A foc lent, doncs, i amb tota la paciència.[12]
  • La cuina és un art de paciència, de callada tenacitat, de bona voluntat, d'hores, de poca pressa, de refinament, de relació d'elements diversos, i per tant, un art del pensament. La cuina no vol nerviositats, ni precipitacions, ni badoqueries, ni tenir el cap a tres quarts de quinze[12]
  • El palafrugellenc transporta tota la vida un somni flotant en el pensament: el de la meravellosa vida de l'home lliure en el mar.[12]

Notes disperses (1969)

modifica
  • A molts catalans els interessa Catalunya, però no hi creuen. Els passa exactament el contrari que amb la religió i l'altra vida: hi creuen, però no els interessa.[1]
  • En aquest país, l'aparició de qualsevol cosa important situada fora de l'habitualitat és combatuda presentant-la com a pintoresca.[13]
  13 de febrer de 1962.
  • Disposar d’un instrument d’expressió treballat, de maneig (quan es domina) fàcil, incita a pensar, ajuda a pensar. Quan els mitjans expressius són pobres, pensar és difícil-doblement pesat [...] Per això les qüestions de la llengua són decisives.[14]

Humor, candor... (1973)

modifica
  • Jo no he estat mai feminista, però encara menys masculinista. Són paraules que em fan horror. Crec que els homes i les dones són absolutament iguals i, si he tingut alguna preferència, ha estat per les dones. Elles són el sexe fort.[5]
Sobre el seu antifeminisme ambivalent
  • M’agrada el paisatge pintat. M’agrada encara més contemplar un paisatge real. I encara m’agrada més convertir-me en un element del paisatge, en una petita cosa que el paisatge conté[15]
  Els moments (El pas de les hores).

Notes del capvesprol (1979)

modifica
Pàgina principal: Notes del capvesprol
  • S'ha d'escriure amb llibertat, amb gust, amb plaer, però amb la màxima observació possible.[16]
  • L'adjectiu ha de ser, en primer lloc, intel·ligible i clar, i després, si és possible precís.[17]
  • En les coses de la vida he estat sempre molt tolerant: en l'adjectivació no ho seria mai.[17]
  • És possible que hi hagi una llengua i una literatura si darrera no hi ha un país? (...)Sense una capital i una societat, ¿com és possible l’existència d’una llengua i d’una literatura?[17]

Caps-i-puntes (1983)

modifica
  • La prosa significa la humanització d’una llengua, això és, la seva eternitat.[18]
  • L'essencial per a aprofitar un viatge, és prendre'l com a finalitat mateixa.[18]

Darrers escrits (1984)

modifica
  • He estat un dels escriptors més atacats d'aquest país. És indiferent. Molt més m'he atacat jo a mi mateix.[5]
  • El que jo he escrit no té la menor importància, sempre he escrit per als qui vindran el dia de demà.[5]
  • Quan s'arriba a una masia i es demana per parlar amb algú, sovint us responen: la persona que demana ha anat a donar menjar a les gallines... Magnífic! És la millor notícia que es pot tenir![19]
Segons la font consultada, probablement les últimes paraules que va escriure Josep Pla
  • És gairebé segur que la feina més difícil de l'ofici d'escriure és l'adjectivació.[16]

Citacions sobre altres persones

modifica
 
Rusiñol és l'autor més maquinal de la literatura catalana moderna.
  • Carner és probablement –tant si escriu en prosa com en vers– un dels retòrics més prodigiosos de l'època.[10]
  El Quadern Gris, 19 de març de 1918.
Opinió de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol després de llegir Les planetes del verdum
  • Voldria que algú m’expliqués quina intenció portava Verdaguer en tractar de lligar-nos, a través de la mística, amb una literatura tan intrínsecament forastera.[10]
  El Quadern Gris, 25 de març de 1918.
Dubte de Josep Pla per entendre l'estil literari místic de Jacint Verdaguer. Segons el seu dietari, intenta llegir L'Atlàntida i Canigó sense gaire èxit
  • Rusiñol és l'autor més maquinal de la literatura catalana moderna.[10]
  El Quadern Gris, 26 d'abril de 1918.
Opinió sobre l'estil literari de Santiago Rusiñol després de llegir El poble gris
  • Baroja ha escrit de segur, els millors retrats i, sens dubte, els millors paisatges que s’han escrit en llengua castellana.[20]
  El Quadern Gris, 14 d'octubre de 1918.
Opinió de l'estil literari de Pío Baroja
  • Nietzsche, a la llarga, esdevé un vici. Escriu curt, és ràpid. Els seus cops de sonda fan oscil·lar, vivament, la curiositat de l'esperit.[10]
  El Quadern Gris, 25 de febrer de 1919.
Opinió de l'estil literari de Friedrich Nietzsche
Joan Fuster
  • Vaig fer un descobriment: vaig veure que la cara d'escàs humor que feia Fuster en el moment d'obrir-me la porta no era pas produïda per l'excés d'aigua constatable en el rodal, sinó que era la seva cara habitual.[21]
  Homenots. Quarta sèrie.
Descripció física de Joan Fuster
  • És la mateixa cara que de jove tenia Trotski.[21]
  Homenots. Quarta sèrie.
Descripció física de Joan Fuster
Francesc Pujols
 
A Pujols, li agraden les coses anacròniques, una mica tronades, pansides.
  • Pujols fou un home únic, excepcional, fabulós [...] tingué, sense fer el mínim esforç, capacitats expressives úniques, possibilitats col·loquials enormes, disposicions per a la descripció que potser ningú del seu temps no tingué.[22]
Opinió sobre l'estil literari de Francesc Pujols
  • A Pujols, li agraden les coses anacròniques, una mica tronades, pansides.[10]
  El Quadern Gris, 29 d'octubre de 1918.
Opinió sobre l'estil literari Francesc Pujols
  • Físicament, tant com intel·lectualment, em semblà sempre un home fora de mida, distint del corrent. No solament era un home a qui calia donar menjar a part, sinó que en el seu entregent, el temari i la finalitat tenien un aspecte diferent.[13]
  Notes disperses, 13 de febrer de 1962.
Opinió el dia de la mort de Francesc Pujols
William Shakespeare
  • L'adjectivació de Shakespeare és prodigiosament poètica i exacta, a una alçada mental elevadíssim.[5]
  • Shakespeare és massa líric per al terrible realisme llatí.[5]
  • Shakespeare és un ocell que vola sempre amb una gràcia sovint incoherent.[5]
  • En teatre, després de Shakespeare, tota la resta és mediocre.[5]
  • Shakespeare guanyà diners com a actor i com a dramaturg, plagià abundantment, com pertoca a un escriptor tan gran i tot el que tocà ho convertí en prodigi.[5]
Stendhal
  • El viatger ideal serà sempre, per a mi, Stendhal. A Stendhal li interessà sobretot el que passà successivament per davant dels seus ulls, absolutament tot: la gent, la conversació, la manera de viure, la política, els costums, l'arqueologia —i l'art, naturalment. Viatjar amb un criteri d'especialització em sembla una mica ridícul.[6]
  Viatge per la Catalunya Vella (OC IX, 304).
  • ...tots nosaltres som fills de Stendhal, fenomen que descobrírem entre el 1910 i el 1920. Al meu entendre, aquest escriptor té un gran mèrit: materialitzà la psicologia humana. Materialitzà tot el possible. La seva teoria de l'amor, com a cristal·lització, és considerable. Tot el que sigui materialitzar coses és magnífic.[6]
  Homenots (quarta sèrie) (OC XXI, 274).

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Josep Pla» (en català). Xarxa de Mots, 1997-2010. Arxivat de l'original el 1331890954. [Consulta: 13 març 2012].
  2. ↑ Capdevila, Jordi. «Josep Pla ja ho va dir». Avui. Barcelona: Diari Avui, 13-10-2005. Arxivat de l'original el 1298786707. [Consulta: 13 març 2012].
  3. ↑ Pla i Casadevall, Josep. El nord, 1925. ISBN 978-84-297-4210-7. 
  4. ↑ Pla i Casadevall, Josep. Notes per a Sílvia. ISBN 978-84-9710-166-0. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Martínez Ascaso, Rosa Maria. «Shakespeare segons Pla». Avui. Barcelona: Diari Avui, 23-04-2006. Arxivat de l'original el 1299201489. [Consulta: 9 març 2012].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Les ciutats europees de Josep Pla». Fundació Josep Pla, 2010 – 2011. Arxivat de l'original el 1457378619. [Consulta: 5 juny 2013].
  7. ↑ Pagès Jordà, Vicenç «Els joves s'han fet grans». El Punt Avui (Cultura), (31-01-2014), p. 3 [Consulta: 1 febrer 2014].
  8. ↑ Quin(s) model(s) de llengua escrita per als mitjans de comunicació (actes del seminari del CUIMPB CEL 2003). Institut d'Estudis Catalans, 2004.
  9. ↑ «Álex Rosal La Diada de Cataluña o la manipulación de la Historia». Arxivat de l'original el 1346288750. [Consulta: 1545372008].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 10,8 «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1286322807. [Consulta: 9 març 2012].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Pla i Casadevall, Josep. Els pagesos. ISBN 9788497101486. 
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Pla i Casadevall, Josep. El meu país, 1958. ISBN 978-84-9710-147-9. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Gomila, Andreu. «Flors celestials». Avui. Barcelona: Diari Avui, 17-03-2005. Arxivat de l'original el 1340217309. [Consulta: 31 març 2012].
  14. ↑ Pla i Casadevall, Josep. Notes disperses, 1969. ISBN 9788497101837. 
  15. ↑ Pla i Casadevall, Josep. Humor, candor..., 1973. ISBN 9788423307678. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Pla, Josep. «Estudi preliminar». A: El carrer Estret. Barcelona: Editorial 62, 2012, p. 11-36. ISBN 978-84-15192-37-4. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Pla i Casadevall, Josep. Notes del capvesprol. ISBN 978-84-9710-175-2. 
  18. ↑ 18,0 18,1 Pla i Casadevall, Josep. Caps-i-puntes, 1983. ISBN 9788497101837. 
  19. ↑ Sáez Mateu, Ferran. «Gallines». Avui. Barcelona: Diari Avui, 19-07-2008. [Consulta: 9 març 2012].[Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
  20. ↑ Pla, Josep. El Quadern gris. Barcelona: Edicions 62, 2005 (Biblioteca bàsica d'El Periódico ; 13). ISBN 8496414795. 
  21. ↑ 21,0 21,1 Pla, Josep. Homenots. Quarta sèrie. Barcelona: Destino, 2004. ISBN 8496414191 [Consulta: 1543402005]. 
  22. ↑ «Contemporanis». Martorell: Fundació Francesc Pujols, 2006. Arxivat de l'original el 1339740462. [Consulta: 31 març 2012].

Bibliografia

modifica
  • Pla, Josep. Notes del capvesprol. Barcelona: Destino, 1979. ISBN 8423309789. 

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Josep_Pla_i_Casadevall&oldid=139961»