Serp
subordre de sauròpsids (rèptils)
La serp (Serpentes) o serpent, és un rèptil carnívor del subordre dels ofidis, de forma allargada i mancat de potes.
 Pitó de l'illa de Savo | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
 |
Dites populars
modifica- A qui la serp ha mossegat, la corda li fa por.[1]
- Els escurçons, quan tenen tres anys es tornen serpents.[2]
- És bo tenir pell de serp, però no dintre de casa, perquè porta raons.[3]
- La pell de serp dóna sort a qui la duu, sobretot si no sap que la porta.[1]
- Mata millor la serp un cop de canya que la barra de ferro.[1]
- No es poden tirar trets a les serps, perquè es rebenten les escopetes.[3]
- Per matar una serp, val més un cop de canya que no un cop de barra de ferro.[3]
- Qui menja serp no pateix ronya.[1]
- Qui porta pell de serp a la butxaca veu les trampes de qui fa joc de mans.[1]
- Un cabell de dona que conservi l'arrel, posat dintre d'una bassa d'aigua, es torna una serp.[2]
Endevinalles
modifica- - Llarga, llargòrum, on vas?
- Baixa de l'arbre i callaràs.
- Ni callo ni callaré
i si baixo de l'arbre et mataré.[4]
- magrana, serp
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 2,0 2,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, 1999, p. 470-474.
- ↑ Amades, 1982.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.