Blaise Pascal
matemàtic, físic, inventor i filòsof cristià francès
Blaise Pascal (Clarmont d'Alvèrnia, 19 de juny de 1623 — París, 19 d'agost de 1662) fou un matemàtic, físic, filòsof i escriptor francès.
Retrat de Blaise Pascal | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Casa natal de Blaise Pascal, Clarmont d'Alvèrnia, 19 de juny de 1623 |
Mort |
París, 19 d'agost de 1662 (39 anys) |
Ocupació | Matemàtic, filòsof, teòleg, físic, escriptor, moralista i estadístic |
Els drets d'autor han expirat | |
Citacions
modifica- Els hàbits són una segona naturalesa que destrueix la primera.[1]
- Joventut esmerça bé el temps que la vellesa s'afansa.[2]
- Només hi ha dues menes d'homes: una, la dels justos que es creuen pescadors, i una altra, la dels pescadors que es creuen justos.[1]
- Poca cosa ens consola, perquè poca cosa ens afligeix.[1]
- Puc concebre un home sense peus, sense mans. Però no puc concebre un home sense pensament, seria una pedra o una bèstia.[3]
- Tots els problemes de la humanitat provenen de la incapacitat de l'home d'estar assegut, sol i en silenci.[4]
- Sense força, la justícia és impotent; sense justícia, la força és tirànica.[5][6]
- (en francès) La justice sans la force est impuissante. La force sans la justice est tyrannique.
- Raisons des effets.
Pensaments (1670)
modifica- La curiositat només és vanitat.[7]
- (en francès) La curiosité n'est que vanité.
- Pensées. Part I. Art. V.
- Molt sovint no volem saber per poder-ne parlar.[7]
- (en francès) Le plus souvent on ne veut savoir que pour en parler.
- Pensées. Part I. Art. V.
- (en francès) La dernière chose qu'on trouve en faisant un ouvrage est de savoir celle qu'il faut mettre la premiere.
- Pensées. Part I. Art. X.
- Qui diu bones paraules, mal geni.[7]
- (en francès) Diseur de bons mots, mauvais caractère.
- Pensées. Part I. Art. IX.
- (en francès) L'homme n'est ni ange ni bête, et le malheur veut que qui veut faire l'ange fait la bête.
- Pensées. Part I. Art. X.
- El cor té raons que la raó no comprèn.[1]
- (en francès) Le cœur a ses raisons, que la raison ne connaît point.
- Pensées. Part II. Sec. IV.
- (en francès) L'homme n'est qu'un roseau, le plus faible de la nature; mais c'est un roseau pensant.
- Pensées. Part II. Sec. VI.
- (en francès) Toute notre dignité consiste donc en la pensée.
- Pensées. Part II. Sec. VI.
- (en francès) L'homme passe infiniment l'homme.
- Pensées. Part II. Sec. VII.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Bolinches, 2005.
- ↑ «Sumari» ( PDF). Germanor : revista cultural il·lustrada, Num. 15, (30-04-1930), pàg. 1 [Consulta: 21 agost 2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Arróniz Hidalgo, 1997.
- ↑ «Els aforismes». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G.. Arxivat de l'original el 1394198111. [Consulta: 1 març 2013].
- ↑ «Blaise Pascal». Estudis de Filologia Catalana. Barcelona: Universitat de Barcelona. [Consulta: 7 octubre 2024].
- ↑ Dominique, Descotes; Proust, Gilles. «Pensées de Blaise Pascal» (en francès). Centre Régional des Ressources Informatiques (CRRI); PRES Clermont Université. [Consulta: 23 febrer 2018].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Harbottle; Dalbiac, 1908.
- ↑ Farrés, Glòria. «Els Pensaments de Blaise Pascal». El Punt Avui, 18-10-2015. Arxivat de l'original el 1506054968. [Consulta: 13 gener 2018].
Bibliografia
modifica- Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (French). New York: The MacMillan, 1908.