Gregal
El gregal és el vent del nord-est.
 Rosa dels vents | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- El gregal i el xaloc, porten fred i porten foc.[2]
- Gregal la mou, llevant la plou.[3]
- Gregal mallorquí, tramuntana a Maó.[2](Mall.)
- Gregal, mar picada i sola banyada.[2][1](Mall.)
- Gregal matiner, gregal trapasser.[4]
- Gregal matiner, gregalot frescot.[1]
- Gregal matiner, llevant tarder.[1]
- Gregaló rissat demana: major, trinquet i mitjana.[1]
- Guergal, aigua a la canal.[2](Ross.)
- La pluja de gregal, les pedres fa ballar.[4]
- Llevant, xaloc i migjorn; llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món.[1]
- No és nat ni naixerà qui ploure fort de grec veurà.[4]
- Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina.[1]
- Quan les boires corren de garbí, gregal fi.[4]
- Si és gregal i brusca dura, pescada segura.[2](Mall.)
- Vent grec, la pluja al bec.[4]
- Vent de gregal, mal![2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Parés i Puntas, 1999, p. 26-35.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gregal». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «Gregal». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 de maig de 2012]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Amades i Gelats, 1938, p. 43-44.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.