Llebeig
El llebeig, també anomenat garbí, és el vent que ve del sud-oest, originat pel gir de la marinada a la tarda en alguns sectors de la costa catalana.
 Rosa dels vents | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 |
Dites populars
modifica- A fort garbí, estigue't aquí.[1]
- De llebeig, aigua no en veig.[1]
- Garbí, l'aigua és ací.[1]
- Garbinada d'hivern, dia d'infern.[1]
- El llebeig és l'alcavot de la tramuntana.[1]
- El llebeig les mou i el llevant les plou.[1]
- El llebeig no falla mai.[1]
- El llebeig porta la gerra al cul.[1]
- Es llebeig és home d'es capvespre.[1]
- Es llebeig és sa clau d'es temps.[1]
- Llebeig per esmorzar, aigua per sopar.[2]
- Quan bufa el llebeig, neu darrere veig.[1]
- Tramontanella mòrta, llebeig a la porta.[3]
- Tronada al matí, la tarda garbí.[1]
Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)
modificaRecull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:
- Bufa el garbí, l'aigua és aquí.[4]
- Garbí a l'hivern, boca d'infern.[4]
- El garbí, a les set se'n va a dormir.[4]
- El garbí les mou i el llevant les plou.[4]
- Llebeig? Mariner, perdut et veig.[4]
- Llebeig per a sopar, aigua per a esmorzar.[4]
- Pluja de garbí, para-li el bací.[4]
- Vent de garbí, bufa allà i pega ací.[4]
- Vent de garbí, marits aquí; vent de llevant, marits se'n van.[4]
- Vent de garbí, ni al vespre ni al matí.[4]
- Vent de garbí, no te n'adones i ja és ací.[4]
- Vent de llebeig, molta mar i peix fresc.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ L'arbre refranyer: el llibre dels refranys i les dites populars. Grata Lectura, 2017, p. 154. ISBN 978-84-936083-9-2.
- ↑ Martínez i Martínez, Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra.. València: Imprenta Diana, 1947, p. 196.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Llebeig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.