Pa

aliment elaborat amb farina
(S'ha redirigit des de: Pans)

El pa és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia i Amèrica. S'acostuma a preparar mitjançant l'enfornat d'una massa elaborada fonamentalment amb farina de cereals com el blat, sal i aigua. La barreja, algunes vegades, acostuma a contenir llevats perquè fermenti la massa i sigui més esponjosa i tendra.

Infotaula d'alimentPa
Varietats de pa
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
País d'origen Europa
Tipus aliment bàsic, producte de forn i bánh
Ingredients principals farina i aigua
Modifica dades a Wikidata

Dites populars modifica

  • A qui té fam, el pa negre li sembla blanc.[1]
  • A pa dur, dent agut.[2]
  • A la casa on no hi ha pa tothom té raó.[2]
  • Al pa, pa, i al vi, vi.[3]
  • Allí on hi ha un pa hi ha un català.[1]
  • Amagueu el pa, que ve la gana.[2]
  • Amb ceba i pa, a Judes van desmamar.[4]
  • Cal guardar per a demà, gana i pa.[2][1]
  • Del pa tou tothom en fa llesques.[2]
  • D'un mateix pa, diferent llesques.[5]
  • El pa cremat fa pair.[2]
  • El pa no té cames i fa caminar.[2][1]
  • El pa tou dura poc.[2]
  • El vi pel color, el pa per l'olor, i tot pel sabor.[2]
  • Els catalans de les pedres en fan pans.[6]
  • En llescar el pa es coneix la madrastra.[2]
  • Enlloc es parla tant de pa com en la casa on no n'hi ha.[1]
  • Llit de boga i pa florit, mal de ventre tot seguit.[2]
  • No té pa i vol criar ca.[2]
  • Pa d'ahir, vi d'un any i carn ben amanida fan bona vida.[7]
  • Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti.[2]
  • Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat[8]
  • Per a menjar-se un tros de pa, qualsevol sardina és bona.[4]
  • Qui carbó fa, no menja pa.[7]
  • Qui menja pa i crema llenya l’hivern empenya[9]
  • Qui no té pa, moltes se'n pensa.[2]
  • Qui pa enceta i no hi fa creu, el dimoni se'l fa seu.[2]
  • Qui té gana, somia pa.
  • Un pa a la post i cansalada al rebost.[2]

Creences modifica

  • Si el pa cau a terra, en collir-lo s'ha de besar.[2]

Frases fetes i locucions modifica

  Dit d'allò que no suposa cap cost, no ocupa lloc, no molesta, no requerix atenció especial
  • Ésser (algú) bo com el pa (o més bo que el pa, o un tros de pa).[3]
  Dit d'aquelles persones amb molta bondat.
  • Ésser més llarg que un dia sense pa.[3]
  Ocupar una gran quantitat de temps.
  • Ésser més vell que el mal pa.[3]
  Dit d'aquell objecte o persona d'edat molt avançada.
  • Ésser pa i mel.[3]
  Ésser excel·lent, molt bó.
  • Ésser (una cosa) el nostre pa de cada dia.[3]
  Dit d'allò que constitueix un hàbit comú.
  • Haver fet un pa com unes hòsties.[3]
  Haver fet una gran error, una greu equivocació.
  • Haver-n'hi per a sucar-hi pa.[3]
  Ésser una cosa molt interessant, divertida.
  • Malaguanyat pa que menja![3]
  Es diu d'una persona inútil, malfeinera.
  • Negar (a algú) el pa i la sal.[3]
  Negar-li l'amistat.
  • Necessitar (una cosa) com el pa que menja.[3]
  Tenir una necessitat imperiosa d'alguna cosa.


  • No saber quin dia menja pa.[3]
  Estar tan distret fins al punt de no saber a quin dia es troba.
  • No tenir un pa a la post.[3]
  Ésser molt pobre.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Castells, 2016.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 «Pa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 agost 2012].
  4. 4,0 4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Espunyes, Josep. Dites, locucions i frases fetes. Tremp: Garsineu, 2007. ISBN 978-84-8437-977-5 [Consulta: 29 octubre 2014]. 
  6. Griera, Antoni. Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Edicions Catalunya, 1936, p. 297. 
  7. 7,0 7,1 Parés i Puntas, 1999.
  8. PamiesiRiudor, 2012, p. 133.
  9. Parés i Puntas, 1998.
  10. «Pràctiques 12. Nivell mitjà i superior». Dival.es. Arxivat de l'original el 1457130398. [Consulta: 25 gener 2015].

Bibliografia modifica

  • Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Pàmies, Víctor. En cap cap cap (en català). Vallromanes: l'autor, 2012 (Enciclopèdia paremiològica del cos humà; 2). ISBN 9788461581108. 
  • Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.