Català

El català és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians. Té 11.530.160 de parlants; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com les altres llengües romàniques, el català descendeix del llatí vulgar que parlaven els romans que s'establiren a Hispània durant l'edat antiga.

Català

Mapa del català a Europa
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Llibres de texts i manuals a Viquillibres
Notícies a Viquinotícies
Multimèdia a Commons

Dites populars

• Català i Coler, home de bé.
• Català, català, si sabies l'oreneta el mal que fa no la deixaries tornar.
• Català, si no te l'ha feta, te la farà.
• Clar i català.
• Diu el bon català: què menjarem demà?
• Els catalans, bons mariners i bons comerciants.
• Els catalans, de les pedres en treuen pans.

(var.) Els catalans, de les pedres en fan pans.

• No és bon català qui no pixa quan veu pixar.
• No és bon català qui no sap xerricar.
• Qui no sigui català, en veure a galet, la pitrera es tacarà.
• Tot bon català beu vi pel seu dinar.
• Tot bon català mongetes ha de menjar.
• Un bon català, té fred després de menjar.

Frases fetes i locucions

• Clar i català.

Amb claredat sense subterfugis.

Bibliografia

• Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9.