Rebost
El rebost és l'espai d'una casa o nau on es conserven els menjars, sobretot l'embotit, fruita i verdura.
 Rebost de queviures | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- Amb un bon rebost qualsevol és bon coc.[3]
- Casa que té el rebost ple, casa que anirà bé.[3]
- Déu el tingui allí on vulgui, menys al rebost de la casa.[3]
- El mort, al sot; i el viu, al rebost.[4]
- El rebost tindré replet, i vinga aigua i fred.[3]
- Per la Mare de Déu d'agost, tornen els frares al rebost.[3]
- Siga despert o siga tort, tothom sap trobar el rebost.[3]
- Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern omplen el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors.[5]
- Un pa a la post i cansalada al rebost.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Pérez i Gómez, Ferran «Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys». Campsentelles, Núm. 5, (2000), pàg. 8-19. ISSN: 1136-8497 [Consulta: 21 setembre 2015].[]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mort». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.