Defecació

Aquesta pàgina mostra parèmies sobre l'acció d'eliminar la femta. Si cerqueu parèmies l'entrada sobre la matèria fecal, vegeu «excrement».

La defecació o egestió és el procés biològic d'eliminació de la femta.

Defecació
Bernard Picart - The Perfumer.jpg
Le Parfumeur (acte de defecació)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Sóc sagitari, meitat home, meitat cavall, amb una llicència per cagar al carrer.[1]
(en anglès) I'm Sagittarius, half-man, half-horse, with a license to shit in the street.
   — Keith Richards

Dites popularsModifica

(var.) A Gavà, Sant Pere s'hi va cagar, i al Prat, ja s'hi ha cagat.[5]
  • A mal de cagar no hi valen serves.[6]
(var.) Mal de cagar no vol selves.[6]
(var.) Allà on cagues, deixes es cagalló.[6]
  • Cosa dolenta, fora del ventre.[7]
  • Darrere un bon casar, ve un bon cagar.[6]
  • El Delicat de Gandia, que cagant, cagant es descostellà.[7]
  • En Vilamalur, en el temps de la cirera, el cuquello caga dur.[8]
  • Home casat, home cagat.[6]
  • Ja has cagat, Toni; demà estaràs bo.[6](Manacor) 
  Ho diuen a algú ha fet una cosa malament per ineptitud o per ignorància
  Es diu de la persona que es queixa del mal resultat de les seves pròpies obres.
  • Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada[6]
(var.) Sa càgola més petita caga dins sa ferrada.[6]

EndevinallesModifica

  • Don Galindoi al bosc se'n va
    a clavar-ne una estaqueta
    l'estaqueta, la va deixar,
    i el forat de l'estanqueta se'n va emportar.[10]
  • Ho fa el rei,
    ho fa el papa
    i de fer-ho
    ningú s'escapa.[10]
També seria vàlid qualsevol altra necessitat fisiològica (dormir, menjar, etc.).
  • L'amo se'n va al prat;
    hi deixa el tap i se'n duu el forat.[10]
  • Un senyor passa per un prat,
    planta l'estaca i se'n duu el forat.[10]

Frases fetes i locucionsModifica

 
«Cagar-se a les calces.» (No fer una cosa per por.)
  Fer un obsequi o un sacrifici petit amb la intenció d'obtenir un benefici molt superior.
  Popularment, cometre un error o fer un disbarat.
  • Cagar-se a les calces.[12]
  No fer una cosa per por.
  Tenir molta por.
  • Cagar-se en algú.[12]
  Maleir algú.
  Cagar.
  Persona que, abans de donar diners o atorgar un favor a una altra, li encomana un seguit de tasques tan excessives que ultrapassen aquest favor.
  • Me cago en l'ou.[15]
(var.) Me cago en l'olla.[15]
  Exclamacions de contrarietat.
  Tenir necessitat de cagar.

RondallesModifica

(var.) Tió, caga torró, de vellana i de pinyó, que ja és nat Nostre Senyor.[16]
(var.) Tió, caga torró, pel naixement de Nostre Senyor; tió, caga torró; per la virtut que Déu t'ha dat, caga ben aviat.[16]
(var.) Caga tió, caga figues per a jo; caga torrons, que són ben bons; No cagues arengades, que són massa salades.[16]

ReferènciesModifica

  1. Nelson, Sara C. «Keith Richards The Children's Book Author? 11 Gloriously Inappropriate Quotes From The Rolling Stones Hellraiser». The Huffington Post UK, 12-03-2014. Arxivat de l'original el 1457187683. [Consulta: 25 agost 2014].
  2. Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 30 novembre 2020].
  3. «Beniatjar». Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida. [Consulta: 3 gener 2017].
  4. Casas Romeo, Agustí; Puigmalet, Joan. «Aproximació al parlar tradicional del Prat de Llobregat». A: Patrimoni, història local i didàctica. Homenatge a Jaume Codina. Actes de les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, Edicions del Llobregat, 2012, p. 372-286. ISBN 9788493880163. [Enllaç no actiu]
  5. Pàmies, Victor (cur.). «Sants i festes diverses». Refranyer temàtic. L'autor, 2007. Arxivat de l'original el 1509242712. [Consulta: 22 febrer 2014].
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cagar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Parés i Puntas, 1999.
  8. Moll, Francesc de B. (director) «Bolletí del diccionari de la llengua catalana». Revista de lingüística, folklore i literatura, XVIII, 1, (1936), pàg. 97.
  9. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Amades, 1982.
  11. «Gla». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 agost 2014].
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 «Cagar». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
  13. 13,0 13,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Caca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  14. Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999. ISBN 8489890471. 
  15. 15,0 15,1 «Cagar». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tió». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

BibliografiaModifica