Defecació

Aquesta pàgina mostra parèmies sobre l'acció d'eliminar la femta. Si cerqueu parèmies l'entrada sobre la matèria fecal, vegeu «excrement».

La defecació o egestió és el procés biològic d'eliminació de la femta.

Defecació
Bernard Picart - The Perfumer.jpg
Le Parfumeur (acte de defecació)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Sóc sagitari, meitat home, meitat cavall, amb una llicència per cagar al carrer.[1]
(en anglès) I'm Sagittarius, half-man, half-horse, with a license to shit in the street.
   — Keith Richards

Dites popularsModifica

(var.) A Gavà, Sant Pere s'hi va cagar, i al Prat, ja s'hi ha cagat.[5]
  • A mal de cagar no hi valen serves.[6]
(var.) Mal de cagar no vol selves.[6]
(var.) Allà on cagues, deixes es cagalló.[6]
  • Cosa dolenta, fora del ventre.[7]
  • Darrere un bon casar, ve un bon cagar.[6]
  • El Delicat de Gandia, que cagant, cagant es descostellà.[7]
  • En Vilamalur, en el temps de la cirera, el cuquello caga dur.[8]
  • Home casat, home cagat.[6]
  • Ja has cagat, Toni; demà estaràs bo.[6](Manacor) 
  Ho diuen a algú ha fet una cosa malament per ineptitud o per ignorància
  Es diu de la persona que es queixa del mal resultat de les seves pròpies obres.
  • Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada[6]
(var.) Sa càgola més petita caga dins sa ferrada.[6]
  Aquesta dita valenciana figura, per exemple, com a nom d'una rondalla que apareix en el llibre "Rondalles de la Ribera", de Lleonard Torres junt amb Llorenç Giménez i amb il·lustracions de Joana Tamarit. En ella, un rei té tres filles i la tercera, molt senzilla i molt oberta, li diu "Et vull més que a un bon cagar".

EndevinallesModifica

  • Don Galindoi al bosc se'n va
    a clavar-ne una estaqueta
    l'estaqueta, la va deixar,
    i el forat de l'estanqueta se'n va emportar.[11]
  • Ho fa el rei,
    ho fa el papa
    i de fer-ho
    ningú s'escapa.[11]
També seria vàlid qualsevol altra necessitat fisiològica (dormir, menjar, etc.).
  • L'amo se'n va al prat;
    hi deixa el tap i se'n duu el forat.[11]
  • Un senyor passa per un prat,
    planta l'estaca i se'n duu el forat.[11]

Frases fetes i locucionsModifica

 
«Cagar-se a les calces.» (No fer una cosa per por.)
  Fer un obsequi o un sacrifici petit amb la intenció d'obtenir un benefici molt superior.
  Popularment, cometre un error o fer un disbarat.
  • Cagar-se a les calces.[13]
  No fer una cosa per por.
  Tenir molta por.
  • Cagar-se en algú.[13]
  Maleir algú.
  Cagar.
  Persona que, abans de donar diners o atorgar un favor a una altra, li encomana un seguit de tasques tan excessives que ultrapassen aquest favor.
  • Me cago en l'ou.[16]
(var.) Me cago en l'olla.[16]
  Exclamacions de contrarietat.
  Tenir necessitat de cagar.

RondallesModifica

(var.) Tió, caga torró, de vellana i de pinyó, que ja és nat Nostre Senyor.[17]
(var.) Tió, caga torró, pel naixement de Nostre Senyor; tió, caga torró; per la virtut que Déu t'ha dat, caga ben aviat.[17]
(var.) Caga tió, caga figues per a jo; caga torrons, que són ben bons; No cagues arengades, que són massa salades.

ReferènciesModifica

  1. Nelson, Sara C. «Keith Richards The Children's Book Author? 11 Gloriously Inappropriate Quotes From The Rolling Stones Hellraiser». The Huffington Post UK, 12-03-2014. Arxivat de l'original el 1457187683. [Consulta: 25 agost 2014].
  2. Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 10 desembre 2022].
  3. «Beniatjar». Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida. Arxivat de l'original el 7/11/2012. [Consulta: 3 gener 2017].
  4. Casas Romeo, Agustí; Puigmalet, Joan. «Aproximació al parlar tradicional del Prat de Llobregat». A: Patrimoni, història local i didàctica. Homenatge a Jaume Codina. Actes de les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, Edicions del Llobregat, 2012, p. 372-286. ISBN 9788493880163 [Consulta: 1547492003]. 
  5. Pàmies, Victor (cur.). «Sants i festes diverses». Refranyer temàtic. L'autor, 2007. Arxivat de l'original el 1509242712. [Consulta: 22 febrer 2014].
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cagar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Parés i Puntas, 1999.
  8. Moll, Francesc de B. (director) «Bolletí del diccionari de la llengua catalana». Revista de lingüística, folklore i literatura, XVIII, 1, (1936), pàg. 97 [Consulta: 1498486040].
  9. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  10. Torres i Gil, Lleonard; Giménez, Llorenç. Rondalles de la Ribera. València: Els Llibres de Camacuc. ISBN 9788486970826. 
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Amades, 1982.
  12. «Gla». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 agost 2014].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 «Cagar». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
  14. 14,0 14,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Caca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  15. Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999. ISBN 8489890471. 
  16. 16,0 16,1 «Cagar». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. 17,0 17,1 17,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tió». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

BibliografiaModifica