Defecació
La defecació o egestió és el procés biològic d'eliminació de la femta.
 Le Parfumeur (acte de defecació) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- (en anglès) I'm Sagittarius, half-man, half-horse, with a license to shit in the street.
Dites populars
modifica- A Bellpuig, caga i fuig.[2]
- A Beniatjar trauen els gossos a cagar.[3]
- A Gavà ja t'hi pots cagar, a Viladecans m'hi estic cagant, i al Prat ja m'hi he cagat.[4]
- A mal de cagar no hi valen serves.[6]
- (var.) Mal de cagar no vol selves.[6]
- Cosa dolenta, fora del ventre.[7]
- Darrere un bon casar, ve un bon cagar.[6]
- El Delicat de Gandia, que cagant, cagant es descostellà.[7]
- En Vilamalur, en el temps de la cirera, el cuquello caga dur.[8]
- Home casat, home cagat.[6]
- Ja has cagat, Toni; demà estaràs bo.[6](Manacor)
Ho diuen a algú ha fet una cosa malament per ineptitud o per ignorància
- Les tres pors són: caure d'un banc, tenir cranc i cagar fang.[7]
- Menja bé, caga fort i no temis a la mort.[9]
- Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina.[6]
- Més caga un bou que cent oronelles.[6]
- ¿Quan has cagat, plores?[6](Mall., Men.)
- Es diu de la persona que es queixa del mal resultat de les seves pròpies obres.
- (var.) Sa càgola més petita caga dins sa ferrada.[6]
- Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina.[7]
- Tant ha fet, que hi ha cagat.[6]
- Un mal de ventre, cagarnt se trempa.[6]
- Et vull més que a un bon cagar.[10]
- Aquesta dita valenciana figura, per exemple, com a nom d'una rondalla que apareix en el llibre "Rondalles de la Ribera", de Lleonard Torres junt amb Llorenç Giménez i amb il·lustracions de Joana Tamarit. En ella, un rei té tres filles i la tercera, molt senzilla i molt oberta, li diu "Et vull més que a un bon cagar".
Endevinalles
modifica- Don Galindoi al bosc se'n va
a clavar-ne una estaqueta
l'estaqueta, la va deixar,
i el forat de l'estanqueta se'n va emportar.[11]
- Ho fa el rei,
ho fa el papa
i de fer-ho
ningú s'escapa.[11]
- L'amo se'n va al prat;
hi deixa el tap i se'n duu el forat.[11]
- Un senyor passa per un prat,
planta l'estaca i se'n duu el forat.[11]
Frases fetes i locucions
modifica
Fer un obsequi o un sacrifici petit amb la intenció d'obtenir un benefici molt superior.
- Cagar-la.[13]
- Popularment, cometre un error o fer un disbarat.
- Cagar-se a les calces.[13]
- No fer una cosa per por.
- Tenir molta por.
- Cagar-se en algú.[13]
- Maleir algú.
- Cagar.
- Persona que, abans de donar diners o atorgar un favor a una altra, li encomana un seguit de tasques tan excessives que ultrapassen aquest favor.
- Me cago en l'ou.[16]
- (var.) Me cago en l'olla.[16]
- Exclamacions de contrarietat.
- Tenir necessitat de cagar.
Rondalles
modifica- (var.) Tió, caga torró, de vellana i de pinyó, que ja és nat Nostre Senyor.[17]
- (var.) Tió, caga torró, pel naixement de Nostre Senyor; tió, caga torró; per la virtut que Déu t'ha dat, caga ben aviat.[17]
- (var.) Caga tió, caga figues per a jo; caga torrons, que són ben bons; No cagues arengades, que són massa salades.
Referències
modifica- ↑ Nelson, Sara C. «Keith Richards The Children's Book Author? 11 Gloriously Inappropriate Quotes From The Rolling Stones Hellraiser». The Huffington Post UK, 12-03-2014. Arxivat de l'original el 1457187683. [Consulta: 25 agost 2014].
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 25 desembre 2024].
- ↑ «Beniatjar». Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida. Arxivat de l'original el 7/11/2012. [Consulta: 3 gener 2017].
- ↑ Casas Romeo, Agustí; Puigmalet, Joan. «Aproximació al parlar tradicional del Prat de Llobregat». A: Patrimoni, història local i didàctica. Homenatge a Jaume Codina. Actes de les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, Edicions del Llobregat, 2012, p. 372-286. ISBN 9788493880163 [Consulta: 1547492003].
- ↑ Pàmies, Victor (cur.). «Sants i festes diverses». Refranyer temàtic. L'autor, 2007. Arxivat de l'original el 1509242712. [Consulta: 22 febrer 2014].
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cagar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Moll, Francesc de B. (director) «Bolletí del diccionari de la llengua catalana». Revista de lingüística, folklore i literatura, XVIII, 1, (1936), pàg. 97 [Consulta: 1498486040].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Torres i Gil, Lleonard; Giménez, Llorenç. Rondalles de la Ribera. València: Els Llibres de Camacuc. ISBN 9788486970826.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Amades, 1982.
- ↑ «Gla». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 agost 2014].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «Cagar». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 14,0 14,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Caca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999. ISBN 8489890471.
- ↑ 16,0 16,1 «Cagar». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tió». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.