Torró
dolç de Nadal a partir d'una massa d'ametlla, avellana, mel i ou
El torró o terró és un dolç típic del Nadal que s'elabora amb una massa cuita principalment d'ametlles, avellanes, mel i ou, però que pot incloure altres fruits secs i ingredients dolços.
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Detalls | |
País d'origen | Espanya |
Tipus | nogat |
Ingredients principals | ametlla, mel i clara d'ou |
Dites populars
modifica- Dit quan algú no vol enllitar-se on se li ha assignat.
- Ara ve Nadal, menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons.[2]
- Déu dona torrons a qui no té queixals.[1]
- Ditxós el mes que entra amb llardons i surt amb torrons.[1]
- Més val una xixonenca que cinquanta de la Torre, que saber fer bons torrons i ballar la jota de l'onze.[1]
- Nadal sense torrons i sense Betlem no és Nadal.[1]
- Qui menja torrons, veu dels porrons.[1]
- Qui menja xampinyons, es menja els torrons.[1]
- Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons.[3]
- (var.) Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada.[4]
- Per Nadal capons, neules i torrons.[5]
- Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l'any bombons.[4]
- (var.) Per Tots Sants castanyes, i per Nadal torrons.[1]
Frases fetes i locucions
modifica- Acabar-se les forces o els recursos.
- (var.) Amb dinerets, torronets.[10]
- (var.) Am diners torrons i amb dacsa esclafitons.[1]
- (var.) Amb dinerets, torronets, i amb pessetetes, caixetes.[1]
- (var.) En diners torrons.[1]
- No hi ha res que no es pugui obtenir amb diners.
- Calent com un torró.[9]
- Quelcom, estar ben escalfat.
- Haver-hi torrons.[9]
- Haver dificultats serioses; problemes (Mallorca).
- Quan la canalla xerra massa o parla com els adults.
Rondalles
modifica- (var.) Tió, caga torró, de vellana i de pinyó, que ja és nat Nostre Senyor.[9]
- (var.) Tió, caga torró, pel naixement de Nostre Senyor; tió, caga torró; per la virtut que Déu t'ha dat, caga ben aviat.[9]
- (var.) Caga tió, caga figues per a jo; caga torrons, que són ben bons; no cagues arengades, que són massa salades.[9]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ «Fer Pasqua abans de Rams i 23 dites i refranys sobre Pasqua» (en català). Cultura Popular. Ajuntament de Barcelona, 04-04-2017. [Consulta: 17 abril 2017].
- ↑ 4,0 4,1 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic» (en català). L'autor. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ Cinc mil, 1965.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Pujiula, 2012, p. 93-132.
- ↑ Perea Simón, 2006, p. 52.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Torró». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «torró». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Amades, 1982, p. 174.
Bibliografia
modifica- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Torró». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Perea Simón, Eugeni. Onomàstica de Riudoms (en català). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006. ISBN 84-7283-855-2.
- Pujiula, Jordi «Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa» (en català). Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Núm. 23, (2012). ISSN: 0211-8424 [Consulta: 22 setembre 2015].