Obre el menú principal

Amistat

relació afectiva entre dues persones
(S'ha redirigit des de: Amic)

L'amistat és un lligam afectuós entre dues persones, afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l'amor sexual.

Amistat
Hans Holbein the Younger - The Ambassadors - Google Art Project.jpg
Els embaixadors de Hans Holbein (1533)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • L'amistat és el més necessari de la vida; sense amics ningú voldria viure.[1]
   — Aristòtil
  • L'amic segur s'assegura en circumstàncies insegures.[2]
(en llatí) Amicus certus in re incerta cernitur.
  Leli, de l'amistat (Epígraf XVII,64). — Quint Enni
  • Crec que l'amistat no pot existir si no és entre persones bones.[3]
(en llatí) Sentio nisi in bonis amicitiam esse non posse.
  Leli, de l'amistat (Epígraf V,18). — Marc Tul·li Ciceró
  • L'amistat més ferma és la que hi ha entre iguals.[4]
(en llatí) Firmissima est inter pares amicitia.
  Historiae Alexandri Magni Macedonis. Llibre VII. — Quint Curci Ruf
  • A cap metge li plau la salut, ni tan sols la dels seus amics.[5]
   — Michel de Montaigne
  • És més vergonyós desconfiar d'un amic que ser enganyat per ell.[6]
   — Jean de La Bruyère
  • Un germà pot no ser un amic, però un amic serà sempre un germà.[7]
(en anglès) A Brother may not be a Friend, but a Friend will always be a Brother.
  Poor Richard's Almanack, 1752. — Benjamin Franklin
  • L'essència de l'amistat és integrat, magnanimitat absoluta, desinterès i confiança.[8]
   — Ralph Waldo Emerson
  • Bons amics, bons llibres i la consciència tranquil·la; aquesta és la vida ideal.[6]
   — Mark Twain

Dites popularsModifica

  • A casa l'amic necessitat vés-hi sense ésser cridat.[9]
  • A casa l'amic ric no hi vagis si no ets requerit.[9]
  • A l'amic i al cavall no el cansis.[9]
  • A l'amic prova'l primer, ans no l'hagis menester.[9]
  • A l'amic si el guanyes en el joc, guanya-li poc.[9]
  • A l'amiga que ho és més, no li ensenyis el promès.[9]
  • A s'amic el pots triar; es parent, te l'han de dar.[10]
  • Al marit, estima'l com amic i teme'l com enemic.[9]
  • Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat.[9]
  • Amic de muntanya, qui el perd el guanya.[9]
  • Amic dolent i trasto vell, ja pots tirar-los al bordell.[10]
  • Amic i trasto que no serveix, al carrer![10]
  • Amic i trasto que no serveix, si els perds, no hi fa res.[10]
  • Amic i trasto que no serveix, si es perd, no es perd res.[10]
  • Amic malvat, deixa la palla i s'enduu el blat.[9]
  • Amic nou, molt renou i enrenou.[9]
  • Amic pel seu profit, que se'n torni al llit.[9]
  • Amic que no deixa i gavinet que no talla, fes-li una falla.[10]
  • Amic vell per a tractar, llenya seca per cremar.[9]
  • Amics, pocs i fins.[10]
  • Amics i parents, pocs i de lluny.[10]
  • Amistat interessada només dura una mesada.[9]
  • Amistat ressuscitada, botxí mort.[11]
  • Com més amics més clars.[9]
  • D'amics, pocs i amb ells, pocs jocs.[9]
  • D'amics, pocs i bons.[10]
  • De dinar i d'amistat, la meitat de la meitat.[9]
  • De l'amic la prosperitat, fa perillar l'amistat.[9]
  • Deixa diners als amics, si vols tenir enemics.[9]
  • Dient les veritats es perden les amistats.[9]
  • Digue'm amb qui vas i et diré el que seràs.[9]
  • El millor amic, un duro.[9]
  • El parent, com Déu te l'ha donat; l'amic, com tu l'has triat.[9]
  • El pobre que s'ha fet ric, no coneix al vell amic.[9]
  • Els amics porten fatics i les amigues fatigues.[9]
  • En el perill es coneix l'amic.[9]
  • En la desgràcia i en la pena, els bons amics es coneixen.[9]
  • Entre amics i soldats, compliments són excusats.[12]
  • Es parents, així com són; ets amics triau-los bons.[10]
  • Ets amics triau-los bons; perque es parents, Déu los dóna.[10]
  • Fins i tot a l'infern, és bo tenir amics.[10]
  • La pobresa no té amics, la riquesaenemics.[9]
  • Més val un bon amic que cent parents.[9]
(var.) Val més un amic que cent parents.[13]
  • Més valen amics en plaça que diners en caixa.[10]
  • Mosso i amic, ni pobre ni ric.[9]
  • Ni els morts ni els absents, tenen amics i parents.[9]
  • No deixis l'amic vell, que el nou serà com ell.[9]
  • No és bon amic qui vol la capa d'un altre amic.[9]
  • No tendràs parent millor que un amic que et tenga amor.[10]
  • No vulguis gos petaner, ni amic tafaner ni aprenent de barber.[9]
  • No vulguis mal als amics que ho són dels teus enemics.[9]
  • O és amic, o malcriat, qui entra sense trucar.[9]
  • Primer són les dents, que els amics i els parents.[9]
  • Presó i llit, són prova d'amic.[9]
  • Quan se'n va el diner, molts amics el segueixen.[9]
  • Qui és amic d'es sonador, balla sa primera.[10]
  • Qui sembra caritat, cull amistat.[9]
  • Qui té amics en la Cort, guanya el plet.[10]
  • Qui té amics, té fatics.[9]
  • Qui té bon amic, té bon abric.[9]
  • Qui troba ver amic, troba tresor.[10]
  • Qui una agulla demana, l'amistat en perd[10]
  • Renega de l'amic que es cobreix amb les ales i et mossega amb el pic.[9]
  • Sabater amic o parent, calçat car i dolent.[9]
  • Sempre és bo tindre amics, encara que siga en l'infern.[10]
  • Si vols de l'amic provar la voluntat, fingeix necessitat.[9]
  • Si vols per amic algú, no siga més ric que tu.[10]
  • Un bon amic no es pagat a cap preu.[10]
  • Un bon amic no es pot pagar.[10]
  • Una cosa és l'amistat i altra cosa el negoci.[9]
  • Val més bon amic que parent ric.[10]
  • Val més deixar als enemics que manllevar als amics.[9]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Entre dos amics.[10]
  A preu baix, a preu d'amic (Mall.)
  Esser molt amics (La Bisbal)
  Esser molt enemics (Vallcorb)
  • Estar bé amb els seus amics.[10]
  Tenir molts de diners (Llofriu)
  • Estar bé amb sos amics.[10]
  Estar gras i bo.
  Pendre o rependre l'amistat amb qualcú (Bal.)
  • Fer amics i diners.[10]
  Guanyar honra i profit (Mall.).
  • Fer cara de pocs amics.[10]
  Cara seriosa, indicadora de mal geni.
  • Fer amistat o posar amistat.[10]
  Establir afecte mutu (Mall., Men.).
  Besar la mà en senyal de respecte (Barc., Valls, Reus).
  Reconciliar-se (Mall., Men.).
  • No tenir amic ni parent.[10]
  Esser dur de cor, no sentir-se del mal d'altri (Mall.).
  • Tan amics com abans![10]
  Ho diuen per manifestar indiferència pel resultat d'una gestió.

ReferènciesModifica

  1. «Aristòtil». L'Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 18 de maig de 2009. Arxivat de l'original en 1367004579. [Consulta: 4 febrer 2013].
  2. Ciceró, Marc Tul·li. Leli, de l'amistat. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1999. ISBN 8472257150.  [Enllaç no actiu]
  3. Torralba, Francesc. L'Amistat. Lleida: Pagès, 2008 (Torralba, Francesc. Seleccions ; 4). ISBN 9788497796170. 
  4. Peris i Juan, 2001.
  5. Arróniz Hidalgo, 1997.
  6. 6,0 6,1 «Fer amics». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 9 d'octubre de 2010. Arxivat de l'original en 1360201444. [Consulta: 23 juny 2012].
  7. Franklin, Benjamin. Wisdom and wit from Poor Richard's Almanack. White Plains, New York: Peter Pauper Press, cop. 2006. ISBN 1593599390 [Consulta: 1418596382]. 
  8. «Sumari» (PDF). Germanor : revista cultural il·lustrada, (31-05-1930), pàg. 1 [Consulta: 21 agost 2012].
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 9,18 9,19 9,20 9,21 9,22 9,23 9,24 9,25 9,26 9,27 9,28 9,29 9,30 9,31 9,32 9,33 9,34 9,35 9,36 9,37 9,38 9,39 9,40 9,41 9,42 9,43 9,44 9,45 9,46 Cinc mil, 1965.
  10. 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 10,15 10,16 10,17 10,18 10,19 10,20 10,21 10,22 10,23 10,24 10,25 10,26 10,27 10,28 10,29 10,30 10,31 10,32 10,33 10,34 Alcover; Moll, 2002.
  11. Parés i Puntas, 1999.
  12. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 18 novembre 2019].
  13. Parés i Puntas, 1998, p. 20.
  14. «Amistat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 de gener de 2013].

BibliografiaModifica

  • Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.