Sabater
persona que fa o repara sabates
Un sabater és una persona que fa, ven o adoba calçat.
 Der bewegte Schuster de Carl Schleiche | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A la vellesa, el dimoni sabater.[1]
- Bona pluja que fes, que matés els sabaters, i de sastres no en deixés.[2]
- Cap sabater calça bé.[1]
- Cent sastres, cent sabaters i cent moliners fan tres-cents lladres.[2]
- Com més bon sabater, més roïnes sabates.[2]
- De sabaters, el món n'és ple.[2]
- De sastre i sabater, qui no en ve de mena no en sap fer.[2]
- El diable quan va ésser vell es va fer sabater.[2]
- El dilluns, el sabater no pega punts.[1]
- El sabater du les sabates més dolentes (o més velles, o més roïns, o més foradades).[1]
- El sabater és el qui va més mal calçat.[1]
- Ningú va més mal calçat que el sabater.[1]
- Qui és sabater, que faci sabates.[1]
- Qui du les sabates més velles, és el sabater.[1]
- Sabater amic o parent, calça car i més dolent.[1]
- Sabater ataconador, soles velles i midó.[2]
- Sabater d'escaleta, posa mitges soles i fa d'estafeta.[2]
- Sastre honrat, sabater net i barber mut mai no s'han conegut.[2]
Frases fetes i locucions
modifica
Es diu quan algú es grata el darrera.
- No tenir sabater que l'alabi.[1]
- Aquell qui s'alaba a ell mateix.
- Quedar sabater un jugador.[1]
- (var.) Restar sabater un jugador.[3]
- Fer una partida sabatera (en què no s'ha guanyat cap punt).
- Ser (algú) un sabater (o qualsevol altre ofici) de la Bordeta.[4]
- Ser el pitjor del seu ofici.
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sabater». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ «Sabater». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 maig 2013].
- ↑ Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010.