Sabater

persona que fa o repara sabates

Un sabater és una persona que fa, ven o adoba calçat.

Sabater
Der bewegte Schuster de Carl Schleiche
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
  • A la vellesa, el dimoni sabater.[1]
  • Bona pluja que fes, que matés els sabaters, i de sastres no en deixés.[2]
  • Cap sabater calça bé.[1]
  • Cent sastres, cent sabaters i cent moliners fan tres-cents lladres.[2]
  • Com més bon sabater, més roïnes sabates.[2]
  • De sabaters, el món n'és ple.[2]
  • De sastre i sabater, qui no en ve de mena no en sap fer.[2]
  • El diable quan va ésser vell es va fer sabater.[2]
  • El dilluns, el sabater no pega punts.[1]
  • El sabater du les sabates més dolentes (o més velles, o més roïns, o més foradades).[1]
  • El sabater és el qui va més mal calçat.[1]
  • Ningú va més mal calçat que el sabater.[1]
  • Qui és sabater, que faci sabates.[1]
  • Qui du les sabates més velles, és el sabater.[1]
  • Sabater amic o parent, calça car i més dolent.[1]
  • Sabater ataconador, soles velles i midó.[2]
  • Sabater d'escaleta, posa mitges soles i fa d'estafeta.[2]
  • Sastre honrat, sabater net i barber mut mai no s'han conegut.[2]

Frases fetes i locucions

modifica
  Es diu quan algú es grata el darrera.
  • No tenir sabater que l'alabi.[1]
  Aquell qui s'alaba a ell mateix.
  • Quedar sabater un jugador.[1]
(var.) Restar sabater un jugador.[3]
  Fer una partida sabatera (en què no s'ha guanyat cap punt).
  Ser el pitjor del seu ofici.

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sabater». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Parés i Puntas, 1999.
  3. «Sabater». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 maig 2013].
  4. Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010.