Viquidites

Sòl

capa externa de l’escorça terrestre
(S'ha redirigit des de: Terra (geologia))

El sòl és la superfície de la Terra considerada com a suport, sobre el qual es camina o s'assenten les coses.

Sòl
Vista aèria d'una porció del sòl o terreny
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
 
«La terra es revolta de les injustícies de la creació.» (Alfred de Vigny)
  • Quan saquegeu un territori repartiu el botí; quan conqueriu una terra, repartiu els beneficis.[1]
  L'Art de la Guerra. Cap 7. Les maniobres. — Sunzi
  • Els agricultors tenen un compte obert amb la terra, la qual mai no refusa una imposició i sempre retorna, sense usura, el que va rebre.[2]
(en llatí) Habent enim rationem cum terra, quae numquam recusat imperium nec umquam sine usura reddit, quod accepit.
  Cató el Vell, de la vellesa. § 51. — Ciceró
  • Bona cuina i bon vi són el paradís a la terra.[3]
(en francès) Bonne cuisine et bon vin, c'est le paradis sur terre.
   — Enric IV de França
  • La terra es revolta de les injustícies de la creació.[4]
(en francès) La terre est révoltée des injustices de la création.
  Journal d'un poète, 1834. — Alfred de Vigny
  • Sense les llibertats pàtries, més tard o més d'hora, el tron d'Isabel II anirà rodolant per terra.[5]
  Corts Espanyoles (Madrid), 1853. — Joan Prim
  La nacionalitat catalana. Cap. I. Introducció, 1906. — Enric Prat de la Riba
  • Terra gentil, o terra d'abundor, / per cada mot que dius a l'estimada / podries oferir-li un cistelló / de fruita la més bona i regalada.[7]
  «En pau, en guerra i en amor», I, Poema del Camp, 1924. — Lluís Bertran i Pijoan
  • Cap dona té un orgasme per haver deixat brillant el terra de la cuina.[8]
(en anglès) No woman gets an orgasm from shining the kitchen floor.
   — Betty Friedan

Dites populars

modifica
 
«Casa per ton jeure, vinya per ton beure, i terra tota la que tu puguis veure.»
 
«No hi ha més mala guerra que conrar la mala terra.»
(var.) Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu.[9]
  Cada país té els seus costums diferents dels d'altres països.
  • De terra no passarem.[9]
  En totes les desgràcies o dificultats hi ha un límit.
  Una persona de poc enteniment, poc preparada, etc., pot ésser important si viu amb gent encara més curta.
(var.) La cordonada de Sant Francesc, si és dolenta per la terra pel mar encara més.[12]
  • La mort a la terra i el viu a la guerra.[13]
  • La terra lluny de casa, no és gran vasa.[9]
  Conveniència de viure el propietari en la mateixa terra que posseeix.
  • No hi ha més mala guerra que conrar la mala terra.[9]
  • Poca terra val diners.[9]
  Amb un poc de despesa s'obté un resultat equivalent a una despesa major.
  • Qui en terra d'altri sembra, la llavor perd.[9]
  • Qui té terra i no la veu, es fa pobre i no s'ho creu.[9]
  El propietari ha de vigilar les seves terres perquè aquestes li donin el rendiment que pertoca.
(var.) Qui té la terra, té la guerra.[9]
(var.) Qui mena la terra, paga la guerra.[9]
(var.) La terra, al menestral li és guerra.[9]
  La propietat rústica sempre porta maldecaps al propietari, sobretot si aquest viu a la vila.
  • Som de terra, i terrejam.[9]
  Tots els homes són errables i tenen defectes
  • Tenir molta terra a l'Havana.[14]
  Bravejar de riquesa dubtosa o només suposada.
  • Terra de calcides, no la dons a tes filles.[9]
  La terra on creixen plantes espinoses no s'ha de donar a netejar a persones poc experimentades.
  • Terra de gaons, no en venguis ni en dons.[9]
(var.) Terra d'ugons (o «de trepons»), no en venguis ni en dons.[9]
  Aquestes terres solen esser molt grasses i bones, puix que aquelles plantes enfondeixen molt amb les arrels
  • Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa escaimat (o «el fa migrat»).[9]
  Es diu sobretot referint-se a persones morenes o a coses de color molt fosc.
  • Terra, ni poca ni massa.[9]
(var.) Terra per conrar, i casa per estar.[9]
(var.) Casa per ton jeure, vinya per ton beure, i terra tota la que tu puguis veure.[9]
  No convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar.

Frases fetes

modifica
  • Agafar terra.[9]
  Apropar-se a la una nau a terra.
  • Anar terra terra.[9]
(var.) Terra terra[10]
  Navegar costejant, molt prop de la costa.
  Del país mateix on una cosa es troba, no foraster.
  • Esser molt en terra.[9]
  Estar una nau molt prop de la costa.
  • General de mar i terra.[9]
  El qui mana l'exèrcit i la marina de guerra
  • Per mar o per terra.[9]
  Navegant o caminant.
  Arribar una nau a terra o bé posar-se damunt la terra algú o alguna cosa que ve volant o bé, alçar-se sobre el paviment per efecte d'una força elevadora.
  • Quedar en terra.[9]
  Romandre sense embarcar, un passatger o una mercaderia, quan el vaixell ja parteix
  Passar un vaixell frec a frec de la costa.
  • Saltar en terra.[9]
  Passar de dins una nau o de l'aigua a la vorera.
  Per sota de la superfície de la terra i cobert per ella.
  A peu pla, molt arran de terra .
  Territori d'una de les parts bel·ligerants on hom ha destruït tot allò que pot servir per als moviments, l'alimentació, etc., de l'enemic.
  • Terra de ningú.[10]
  En temps de guerra, territori no ocupat ni dominat per cap de les parts bel·ligerants.
  Allunyant-se de la mar.
  Porció gran de terra, que no és una illa, que forma part del continent.
  Bé esperat llargament.

Referències

modifica
  1. ↑ Sunzi. L'Art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000 (Clàssics orientals ; 1). ISBN 8482568418. 
  2. ↑ Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960. 
  3. ↑ «Henri IV a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  4. ↑ «Alfred de Vigny a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  5. ↑ Soldevila, Ferran. Síntesi d'història de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 259. ISBN 8478266011. 
  6. ↑ Prat de la Riba, Enric. La Nacionalitat catalana. Barcelona: Tip. L'Anuari de la Exportació, 1906. ISBN 9788439374251. 
  7. ↑ Bertran i Pijoan, Lluís «Poema del Camp I- En pau, en guerra i en amor» ( PDF). Revista del Centre de Lectura de Reus, 113-114, (octubre, 1924), pàg. 214 [Consulta: 30 abril 2017].
  8. ↑ «Betty Friedan: «No teniu res més a perdre que l'aspiradora»». Catorze.cat [Consulta: 6 febrer 2017].
  9. ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 9,18 9,19 9,20 9,21 9,22 9,23 9,24 9,25 9,26 9,27 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Terra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  10. ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 «Terra». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 abril 2017].
  11. ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  12. ↑ 12,0 12,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 desembre 2024].
  13. ↑ Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  14. ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 223.

Bibliografia

modifica
  • Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Sòl&oldid=137354»