Vaixell
vehicle amb coberta per navegacions marítimes
Un vaixell és una embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegació al mar, als llacs i als rius.
 Replica de la Santa Maria de Colom | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica
— Epictet
Dites populars
modifica- El mariner i son vaixell, tenen la mateixa pell.[2]
- El vaixell gros, si no navega tot, en navega un tros.[3]
- Mals mariners, bon vaixell.[2]
- Mariner que dorm no mena vaixell.[3]
- No hi ha dissabte sense sol, ni processó sense llum, ni barco sense bandera, ni llibre sense mentida, ni donzella sense amor, ni viudeta sense plor.[3]
- No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense consol, ni vaixell sense bandera, ni tristor sense consol.[3]
- Nou vaixell, aviat és vell.[4]
- Patró que mena vaixell sempre en remull té la pell.[3]
- Quan es belluga el vaixell el patró es desperta amb ell.[3]
- Quan ve un barco foraster, cerca sa seu el primer.[3]
- Si vols vaixell, ves-hi amb ell.[2]
- Vaixell massa carregat, patró abandonat.[3]
- Vaixell molt navegador mareja les veles i el patró.[3]
- Vaixell quan és ple no hi cap res, i qui està ple de mals no cap en ells.[4]
Frases fetes i locucions
modifica- Anar als vaixells.[2]
Ésser condemnat a galeres.
- Fer el tonto per no anar als vaixells.[2]
- Fer l'orni, el desentès, per no haver de fer allò que li manen i que no li agrada (Empordà).
Endevinalles
modifica- Camino sense tocar a terra
i tinc l'espinada als peus,
els membres dintre la panxa
i visc amb el ventre obert.[5][6]
- No és molí, però té antenes,
té cordes i no és corder
i un capità li comanda
que no va molt pes corter.[6]
- No li prova es viure en terra,
per això va per la mar
caminant sempre d'esquena
amb sos braços ben alçats.[6]
- No tenc ossos i tenc popa,
poc o molt sempre em belluc,
homos dins es ventre duc
que el me curen amb estopa.[6]
- No tinc cames i camino,
no volo i mai toco en terra;
sens ales jo vaig per l'aire,
sens ser teixidor tinc teles.[7]
- (var.) No tinc cames i camino,
no volo i mai toco a terra,
sense ales vaig per l'aire,
no sóc teixidor i tinc teles.[6]
- Per menjar li donen pega,
i per fer via bon vent,
deu ésser algun bastiment
qui per dins sa mar navega.[6]
- Tu que et comptes tan sabut,
endevina'm aquest punt:
Què és un animal que corre
i va cames en amunt?[9]
- Tu que tens bon cap, Manyà,
em vols distingir aquest punt?
Quin és l'animal
que va per les ones de la mar amb les cames per amunt?[10]
- (var.) Tu que tens bon cap, manyà,
me vols distingir aquest punt:
qual és s'animal que va
que pretén de caminar
i duu ses cames per amunt?[6]
- Un punt vinc a decidir,
vinc a decidir un punt:
quin vianant fa el camí
amb les cames per amunt?[6]
- Una dona amb mantellina
que no té cames i camina.[6]
Referències
modifica- ↑ «Camí a la felicitat». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G. Arxivat de l'original el 1354974711. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vaixell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Parés i Puntas, 1999, p. 351-361.
- ↑ 4,0 4,1 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Castellví, 1956.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 Amades, 1982.
- ↑ Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑ Salvà, 1983.
- ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.