Vaixell

vehicle amb coberta per navegacions marítimes

Un vaixell és una embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegació al mar, als llacs i als rius.

Vaixell
Santa-Maria.jpg
Replica de la Santa Maria de Colom
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

   — Epictet

Dites popularsModifica

  • El mariner i son vaixell, tenen la mateixa pell.[2]
  • El vaixell gros, si no navega tot, en navega un tros.[3]
  • Mals mariners, bon vaixell.[2]
  • Mariner que dorm no mena vaixell.[3]
  • No hi ha dissabte sense sol, ni processó sense llum, ni barco sense bandera, ni llibre sense mentida, ni donzella sense amor, ni viudeta sense plor.[3]
  • No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense consol, ni vaixell sense bandera, ni tristor sense consol.[3]
  • Nou vaixell, aviat és vell.[4]
  • Patró que mena vaixell sempre en remull té la pell.[3]
  • Quan es belluga el vaixell el patró es desperta amb ell.[3]
  • Quan ve un barco foraster, cerca sa seu el primer.[3]
  • Si vols vaixell, ves-hi amb ell.[2]
  • Vaixell massa carregat, patró abandonat.[3]
  • Vaixell molt navegador mareja les veles i el patró.[3]
  • Vaixell quan és ple no hi cap res, i qui està ple de mals no cap en ells.[4]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Anar als vaixells.[2]
  Ésser condemnat a galeres.
  • Fer el tonto per no anar als vaixells.[2]
  Fer l'orni, el desentès, per no haver de fer allò que li manen i que no li agrada (Empordà).

EndevinallesModifica

  • Camino sense tocar a terra
    i tinc l'espinada als peus,
    els membres dintre la panxa
    i visc amb el ventre obert.[5][6]
  • Els tions són d'aigua,
    l'olla és de fusta,
    i la carn de dintre
    viva i belluga.[5][6]
  • No és molí, però té antenes,
    té cordes i no és corder
    i un capità li comanda
    que no va molt pes corter.[6]
  • No li prova es viure en terra,
    per això va per la mar
    caminant sempre d'esquena
    amb sos braços ben alçats.[6]
  • No tenc ossos i tenc popa,
    poc o molt sempre em belluc,
    homos dins es ventre duc
    que el me curen amb estopa.[6]
  • No tinc cames i camino,
    no volo i mai toco en terra;
    sens ales jo vaig per l'aire,
    sens ser teixidor tinc teles.[7]
(var.) No tinc cames i camino,
no volo i mai toco a terra,
sense ales vaig per l'aire,
no sóc teixidor i tinc teles.[6]
  • Per menjar li donen pega,
    i per fer via bon vent,
    deu ésser algun bastiment
    qui per dins sa mar navega.[6]
  • Sempre a l'aventura,
    tallo per on passo,
    i, sense costura,
    cuso allò que tallo.[8][5][6]
  • Tu que et comptes tan sabut,
    endevina'm aquest punt:
    Què és un animal que corre
    i va cames en amunt?[9]
  • Tu que tens bon cap, Manyà,
    em vols distingir aquest punt?
    Quin és l'animal
    que va per les ones de la mar amb les cames per amunt?[10]
(var.) Tu que tens bon cap, manyà,
me vols distingir aquest punt:
qual és s'animal que va
que pretén de caminar
i duu ses cames per amunt?[6]
  • Un punt vinc a decidir,
    vinc a decidir un punt:
    quin vianant fa el camí
    amb les cames per amunt?[6]
  • Una dona amb mantellina
    que no té cames i camina.[6]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.