Viquidites

L'Art de la Guerra

manual militar

L'Art de la Guerra o Els tretze capítols (xinès:孫子兵法, pinyin: Sūnzĭ Bīngfǎ, literalment: "Estratègia militar del Mestre Sun") és un antic llibre xinès que tracta sobre tàctiques i estratègies militars. Es presumeix que va ser escrit cap a l'any 500 abans de la nostra era, representant així el tractat militar més antic que es coneix. És l'obra del pensador xinès Sunzi (544 aC - 496 aC). Va ser i segueix sent estudiat per tots aquells estrategues militars que han dirigit exèrcits i encara és freqüentment usat en l'actualitat degut al fet que els seus ensenyaments poden ser aplicats en moltes altres àrees més enllà del conflictes armats.

Infotaula d'obraL'Art de la Guerra
孫子兵法, The Art of War (September 15, 1971 edition) | Biblioteca Abierta, The Art of War | work by Sunzi, Sun Tzu L'art de la guerre LIVRE AUDIO COMPLET VF i The Art of War
Exemplar xinès en bambú de
L'art de la guerra de Sunzi
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Sunzi
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica

Capítol 1. Els càlculs preliminars

modifica
  • La guerra és un assumpte de gran importància per a l'Estat. És el camp on es decideixen la vida o la mort; és el camí que porta a la salvació o a la perdició.[1]
  • Per a fer la guerra s'ha de seguir el camí de l'engany. Per això, quan sigueu capaços fingiu incapacitat; quan sigueu actius fingiu inactivitat.[1]

Capítol 2. La conducció de la guerra

modifica
  • Si la campanya es perllonga, els recursos de l'estat no seran suficients.[1]
  • Mai una guerra llarga no ha beneficiat un estat.[1]
  • El general savi s'aprovisiona en territori enemic, ja que una mesura de provisions de l'enemic equival a una vintena de mesures pròpies.[1]
  • Allò que motiva els homes a matar l'enemic és la fúria; allò que els estimula a prendre un botí és la recompensa.[1]
  • Allò que és primordial en la conducció de la guerra és la victòria ràpida, no una campanya perllongada.[1]
  • El general que entén la naturalesa de la guerra és l'àrbitre del destí del poble, l'amo de la seguretat de l'estat.[1]

Capítol 3. La planificació de les ofensives

modifica
  • Conservar un país intacte és millor que destruir-lo.[1]
  • Aconseguir cent victòries en cent batalles no és l'ideal suprem. L'ideal suprem és vèncer l'enemic sense batalla.[1]
  • L'expert en la conducció de la guerra derrota l'exèrcit enemic sense lliurar batalla.[1]
  • El general és el pilar de l'estat. Si el pilar és ferm l'estat serà fort; si el pilar té esquerdes l'estat serà feble.[1]
  • Un exèrcit en estat de confusió regala la victòria al seu adversari.[1]
  • Conegueu l'enemic i conegueu-vos a vosaltres mateixos, i en cent batalles no correreu cap perill.[1]

Capítol 4. Disposició de les forces

modifica
  • Ser invencible depèn d'un mateix. Que l'enemic sigui vulnerable depèn d'ell mateix.[1]
  • És possible saber com assolir la victòria i no assolir-la[1]
  • La invencibilitat resideix en la defensa; la possibilitat de victòria en l'atac.[1]
  • Ser capaç de preveure una victòria que qualsevol podria predir no és la màxima excel·lència.[1]
  • No equivocar-se mai és allò que garanteix la victòria, perquè vol dir vèncer un enemic que ja està vençut.[1]
  • L'expert en la conducció de la guerra conrea el dao i manté les lleis.[1]

Capítol 5. La potència

modifica
  • Comandar molts soldats o pocs soldats és qüestió d'ordenació i d'ensenyes.[1]
  • S'entra en batalla amb maniobres ortodoxes, però s'obté la victòria amb maniobres inesperades.[1]
  • La potència és com l'ímpetu de les aigües desbordades que arrosseguen roques.[1]
  • El desordre neix de la disciplina, la covardia neix del valor, la feblesa neix de la força.[1]
  • El guerrer expert provoca el moviment de l'enemic presentant una disposició de forces a la qual aquell ha de respondre i atraient-lo amb un esquer que no pot refusar.[1]
  • El guerrer expert confia en la potencia i no exigeix responsabilitats als seus homes.[1]

Capítol 6. El buit i el massís

modifica
  • El guerrer expert governa l'enemic i no deixa que l'enemic el governi.[1]
  • Si voleu estar segur de l'èxit del vostre atac, ataqueu els llocs que l'enemic no defensarà. Si voleu estar segurs de la vostra defensa, defenseu els llocs que l'enemic no atacarà.[1]
  • Davant d'un expert en l'atac, l'enemic no sap com defensar-se; davant d'un expert en la defensa, l'enemic no sap com atacar.[1]
  • L'enemic ha d'ignorar el lloc on vol presentar batalla, si no ho sap, haurà de preparar la seva defensa en molts llocs.[1]
  • Si us trobeu en una posició d'inferioritat, prepareu-vos per a la defensa; si teniu una posició de superioritat, obligueu l'enemic a preparar la seva defensa.[1]
  • Valoreu les possibilitats de victòria i de derrota respectives.[1]
  • La millor disposició de les forces és aquella que no es pot veure; així els espies no la podran descobrir i els experts no podran preparar la seva estratègia.[1]

Capítol 7. Les maniobres

modifica
  • Un exèrcit sense equipaments pesant, farratge, provisions ni pertrets està perdut.[1]
  • Si ignoreu les intencions dels sobirans veïns no podreu establir les vostres aliances.[1]
  • En la guerra, serviu-vos de l'engany i no us mogueu si no teniu un avantatge segur. Modifiqueu les circumstàncies dividint i concentrant les vostres forces.[1]
  • Quan saquegeu un territori repartiu el botí; quan conqueriu una terra, repartiu els beneficis.[1]
  • És possible desanimar un exèrcit i privar el seu comandament de la seva presència d'ànim.[1]
  • L'expert en la conducció de la guerra evita l'enemic quan els seus ànims són impetuosos i l'ataca quan són indolents o defallits.[1]

Capítol 8. Les nou variables

modifica
  • No acampeu en un terreny advers.[1]
  • Uniu-vos amb els vostres aliats en un terreny ben comunicat.[1]
  • Recorreu a l'astúcia en un terreny encerclat.[1]
  • El general savi, en les seves deliberacions, ha de considerar l'amalgama d'avantatges i desavantatges.[1]
  • En la conducció de la guerra no s'ha de confiar que l'enemic no es presentarà, sinó que nosaltres hem d'estar preparats per a rebre'l; no s'ha de confiar que l'enemic no atacarà, sinó que nosaltres hem de tenir una posició inexpugnable.[1]
  • Hi ha cinc trets perillosos en el caràcter d'un general: si desafia la mort, pot perdre la vida; si estima massa la vida, pot ser capturat; si és colèric, pot ser provocat; si té un sentit de l'honor massa acusat, serà sensible a la calúmnia; si es preocupa massa pel benestar del seus homes, pot ser frenat per la por de les baixes.[1]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 1,38 1,39 1,40 1,41 1,42 1,43 1,44 Sunzi, 2010.

Bibliografia

modifica
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=L%27Art_de_la_Guerra&oldid=137351»