Ovella
animal domèstic
(S'ha redirigit des de: Ovelles)
L'ovella (Ovis aries), també anomenada moltó i xot, és un mamífer remugant de la subfamília dels ovins, de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica. La seva cria fins a l'edat d'un any s'anomena anyell.
 Ovelles | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
 |
Citacions
modifica- (en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
Vides dels dotze cèsars. Tiberi. Calígula (De Vitis Caesarum. Tiberius. Caligula). — Claudi Neró Tiberi
- Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies
Dites populars
modifica
- A l'ovella prenyada fes-la anar sempre cansada.[2]
- Any de bolet, any d'ovelles esguerrades.[3]
- Bona ovella, bona braga.[2]
- Cada ovella amb sa parella.[2]
- Capellà i moltó, van guiats de bon pastor.[2]
- De corders n'escapa algun; però d'ovelles, cap.[3]
- De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló.[3]
- Donar sal a les ovelles en divendres és la desgràcia del ramat.[4]
- El bon pastor, ton les ovelles i no les escorxa.[2]
- El pastor no es deu tornar com ses ovelles.[2]
- L'ovella baciva prompte s'esquiva.[2]
- L'ovella del pastor mai mor.[3]
- L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.[2]
- L'ovella, lluny del pastor.[2]
- L'ovella més dolenta caga dins la ferrada.[2]
- Lo mateix mor l'ovella que el corder.[3]
- Moltons per fer doblons.[2]
- Moren més xais que moltons.[2]
- Nadal sense lluna, cent ovelles tornen una.[2]
- No tota ovella fa igual parella.[2]
- Ovella beladora, de fam és patidora.[2]
- Ovella magra, anyell gras.[2]
- Ovella manyaga, de tota popa mama.[2]
- Ovella nana i petarrella, a cent anys serà anyella.[2]
- Ovella que bela, no beu.[2]
- Ovella que bela, perd bocí.[2]
- Ovella que bela, sempre perd algun mossec.[2]
- Ovella que està farta, de la cua se'n fa manta.[2]
- Ovella ronyosa embruta el ramat.[2]
- Per a no perdre l'ovella, penja-li al coll una esquella.[2]
- Per casar filles donzelles no venguis moltons ni ovelles.[2]
- Per Nadal, cada ovella al seu corral.[2]
- Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó.[2]
- Petita ovella, cada any és anyella.[2]
- Quan neix l'ovella, neix qui menja d'ella.[2]
- Qui ha perdut l'ovella, cerca l'esquella.[2]
- Qui se n'ix de la llenya d'alzina i se n'ix de la carn de moltó, se n'ix de la raó.[2]
- Qui se n'ix del moltó, se n'ix de la raó.[2]
- Qui té ovelles pel febrer, les dóna per un diner.[4]
- Qui té ovelles té pells.[2]
- Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles.[3]
- Ramadà de moltó, de xerri fa pudor.[2]
- Res em dóna més quimera que una ovella xormera.[2]
- Se xulla una ovella, i l'altra el seu torn espera.[2]
- Tots els ramats s'assemblen.[2]
- Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.[2]
Dites relacionades amb altres animals
modifica
- Abella, ovella o església, si vols riquesa.[2]
- Abelles i ovelles, no estigues mai sense elles.[3]
- Any d'ovelles, any d'abelles.[2]
- Cabres, lleons i ovelles fan males parelles.[5]
- Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell.[2]
- Cap d'ovella i garres de llop.[2]
- D'ovelles ni abelles no te'n meravelles.[2]
- De la mar, el bon peixó, i de la terra, el bon moltó.[2]
- Gallina i moltó, olla de festa major.[2]
- L'ovella amb els llops no fan parella.[2]
- La pols que alcen els moltons serveix d'aiguardent al llop.[2]
- Lleons i ovelles fan males parelles.[5]
- Llop amb pell d'ovella, mai no porta esquella.[2]
- Ovella de molts, el llop se la menja.[3]
- Ovella sense pastor, el llop se la menja.[3]
- Ovelles comptades, el llop se les menja.[2]
- Ovelles i abelles, en terres teves te les veges.[2]
- Ovelles i abelles en tes deveses.[2]
- Ovelles sense guardià, el llop se les menjarà.[2]
- Parlar d'ovella i mossegar de llop.[2]
- Per l'Ascensió, el llop se'n porta el millor moltó.[2]
- Qui es fa ovella, el llop se'l menja.[3]
- Tant mor el corder com l'ovella.[2]
- Vaca i moltó, olla de senyor.[2]
Embarbussaments
modifica- Una ovella serella, / merella, llanuda, / llanà, capidescoronà, / ha criat un corder / serell, merell, / llanut, llanat, / capidescoronat. / Si l'ovella / no haguera sigut serella, / merella, llanuda, / llanà, capidescoronà, / el corder no haguera sigut / serell, merell, / llanut, llanat, / capidescoronat.[6]
- (var.) Una ovella, / serella, / merella, llanuda, / llanada cap i coronada / tenia sis corderets / serells, merells, / llanuts, llanats, / cap i coronats. / Si la ovella / no haguera sigut serella, / merella, llanuda, / llanada cap i coronada, / els seus corderets no haurien sigut / serells, merells, / llanuts, llanats, / cap i coronats.[7]
Frases fetes i locucions
modifica- (var.) Cap d'ovella i garres de llop.
Ésser hipòcrita.
Referències
modifica- ↑ Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígula. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1967.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 2,38 2,39 2,40 2,41 2,42 2,43 2,44 2,45 2,46 2,47 2,48 2,49 2,50 2,51 2,52 2,53 2,54 2,55 2,56 Amades, 1932.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ovella». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 5,0 5,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Jordà Mulet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5.
- ↑ «Una ovella, serella». http://www.cuentocuentos.net.+Arxivat de l'original el 1426385703. [Consulta: 20 desembre 2014].
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.