Maties (apòstol)
sant Macià, apòstol substitut de Judes
Sant Maties (?, segle I) també conegut com Sant Macià, fou un un dels dos candidats per a substituir Judes Iscariot entre els apòstols. Se celebra la seva festivitat el 14 de maig.
 Sant Maties (ca. 1317–1319) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Judea, segle I dC |
| Mort |
Jerusalem (Regne de Judà), 80 dC |
| Ocupació | Missioner |
 | |
Dites populars
modifica- De la desgràcia de Judes, Sant Macià en tengué ventura.[1]
- Per la Candelera, el berenar al darrera, i per Sant Macià migdiada i berenar.[2]
- Per Sant Benet arriba el somniafred i per Sant Macià se'n torna a anar.[3]
- Per Sant Macià, agafa la canya i vés a pescar.[3]
- Per Sant Macià, el cuc de seda cucarà.[3]
- Per Sant Macià, es puput ve i es tord se'n va.[1]
- Per Sant Macià, l'oronella ve i el tord se'n va.[1]
- Per Sant Macià, l'oreneta ve i el fred se'n va.[3]
- Per Sant Macià, nanses a la mar, i per Sant Miquel, de cara al cel.[3]
- Per Sant Macià, posa el cuc a revifar.[3]
- Per Sant Macià, posa la cuca a remullar.[1]
- Per Sant Maties, canten els ocellets ses gallardies.[2]
- (var.) Per sant Maties, canten els ocells llurs alegries.[4]
- Per sant Maties, canten les calàndries.[4]
- Per Sant Maties, entra el sol per les ombries.[2]
- Per Sant Maties, igual són les nits que els dies.[2]
- Per Sant Maties, tan llarga és la nit com el dia.[1]
- Per Sant Maties, tant de nits com de dies.[1]
- Per Sant Maties, tantes ovelles mortes, tantes ovelles vives.[3]
- Per Sant Miquel, el berenar se'n puja al cel; per Sant Macià, torna a baixar.[1]
- Sant Pau ermità troba a Sant Antoni; Sant Antoni allarga la mà i troba a Sant Sebastià; aquest reganyant les dents troba a Sant Vicens; Sant Vicens rosega les crostes i troba els Carnestoltes; Carnestoltes dura tres dies; veus aquí Sant Maties que iguala les nits i els dies.[5]
- Si el cucut no ve per Sant Macià mal any farà.[3]
- Tant com canta l'alosa per Sant Macià, després ha de callar.[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Macià». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 Amades, 1982.
- ↑ Gelabert i Fiet, 1973.
- ↑ Amades, 1982, p. 790.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.