Migdiada
La migdiada, sesta o rebeca és un costum que consisteix a descansar una estona (alguns minuts, en general, entre vint i trenta, tot i que pot arribar a durar un parell d'hores) després de dinar, fent una dormida breu que permet recuperar-se per a la resta de la jornada.
_La_Migdiata_-_Ramon_Mart%C3%AD_i_Alsina_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg) La migdiada (1884) de Ramon Martí i Alsina | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- Tot el que sé ho he après del meu gat: quan tinguis gana, menja. Quan estiguis cansat, fes la migdiada en un raig de sol.[1]
- (en anglès) Everything I know I learned from my cat: When you're hungry, eat. When you're tired, nap in a sunbeam.
Dites populars
modifica- A l'abril, dues hores de migdiada és dormir.[2]
- A l'hivern fer la migdiada, ganduleria manifesta.[2]
- Migdiada de Sant Magí, emborratxa més que el vi.[3]
- No es pot estar pertot, fer migdiada i guardar l'hort.[2]
- Per la Candelera, el berenar al darrera, i per Sant Macià migdiada i berenar.[4]
- Pel maig a fer migdiada vaig.[3]
- Per Sant Bartomeu, migdiada adéu.[2]
- Per Sant Miquel, la migdiada se'n puja al cel.[5]
- (var.) Per Sant Miquel, la migdiada puja, se'n va al cel, i l'endemà torna a baixar.[2]
- Per Santa Creu, migdiada a tot arreu.[2]
Referències
modifica- ↑ «Lliçons espirituals dels gats». Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio, 2010. Arxivat de l'original el 1285364814. [Consulta: 6 febrer 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «migdiada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.