Llaurada
La llaurada és l'operació agrícola que consisteix a fer solcs més o menys profunds amb una eina de mà o un arreu.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- ¿A on aniràs, bou, que no llauris?[1]
- Déu ens dóna bones mans, però no ens llaura la terra.[2]
- El qui no té els seus bous, no llaura quan vol.[1]
- Llaura amb bous i seràs ric.[2]
- Llaura amb gelada, i tindràs bona anyada.[1]
- Llaurar fondo no és per a tothom.[1]
- Llaura fondo, posa fems i deixa córrer el temps.[2]
- (var.) Llaura ben fondo, que pa tindràs.[1]
- Llauradeta de burrets i cavadeta de xiquets, collita de pets.[3]
- Llaurar de rucs i batre de bous, merda a l'era.[1]
- Llaurar fondo no és per a tothom.[1]
- No caçar amb cadells ni llaurar amb vedells.[2]
- Pel maig, lo bon pagès, de llaurar ha d'estar llest.[1]
- Qui no llaura en dur i moll, tot l any va amb el sac al coll.[1]
- Sa llaurada, quan fa fred, ajuda a fer bon esplet.[3]
Frases fetes
modifica
Treballar inútilment.
Cançons populars
modifica- Tot lo dia t'he mirada. / Saps que ho som, de mirador! / No és ganància p'es senyor / que véngues per sa llaurada.[3]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llaurar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llaurada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.