Aiguardent
beguda alcohòlica
L'aiguardent és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.). Pot ser natural o perfumat amb tota mena d'essències (anís, taronja, préssec, meló).
 Ampolles d'aiguardent | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | beguda destil·lada |
 | |
Dites popularsModifica
- A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent.[1]
- Allioli i pa torrat, aiguardent i figues seques fan ballar endimoniat.[2]
- Aiguardent de tenda i vi de taverna.[3]
- Aiguardent i vi, borratxo fi.[4]
- Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir.[3]
- D'aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria.[2]
- De Tremp, heu perdut l'enteniment per la gola de l'aiguardent.[5]
- El borratxo valent se'n va del vi a l'aiguardent.[1]
- Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res.[3]
- Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, duu sempre el cap calent.[1]
- L'aiguardent, de primer es beu amb aigua, després sense aigua, després... com aigua.[3]
- L'aiguardent, en el casino.[3]
- L'aiguardent i el bolet, el primer és el que hi té dret.[3]
- La pols que alcen els moltons serveix d'aiguardent al llop.[6]
- Pel constipat, aiguardent ben escalfat.[2]
- (var.) Per l'encostipat, aiguardent ben escaldat.[7]
EndevinallesModifica
- Diuen que sóc aigua,
però, ben mirat,
d'aigua no en duc gota,
i és ben veritat.
Si a mi em prens a gotes
no et farà cap mal,
si de mi abuses,
puc ser-te fatal.
No em prenguis per vici,
t'ho aconsello jo.
Per poc que barrinis
ja sabràs qui sóc.[8]
- Sóc com l'aigua transparent,
mes, l'ardència del meu cor
deixa molt prop de la mort
qui per mi la passió sent.[8]
- Venc en el món sense mare,
mon pare no en té tampoc,
era moro i el cremaren,
llavô a mi em batiaren
quan vaig sortit des seu foc.[9]
Frases fetes i locucionsModifica
- Sebre quants de graus fa s'aiguardent de qualcú.[4]
Saber bé qui és ell, conèixer quin seny té (Mallorca).
- Tenir veu d'aiguardent.[10]
- Veu aspra com la de qui beu habitualment molt d'aiguardent.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 4,0 4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Aiguardent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Tremp». Paremiologia tòpica. l'autor, cop. 2010. Arxivat de l'original el 1457298716. [Consulta: 26 setembre 2013].
- ↑ Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ 8,0 8,1 Castellví, 1956.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ «Aiguardent». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 juny 2012].
BibliografiaModifica
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.