George Sand
escriptora francesa
Amandine-Aurore-Lucile Dupin, baronessa Dudevant, més coneguda pel seu pseudònim George Sand (París, 1 de juliol del 1804 — Nohant-Vic, 8 de juny del 1876) fou una escriptora francesa i pionera del feminisme.
George Sand (1864) | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Obres de l'autor a Viquitexts | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
6è districte de París (França), 1 de juliol de 1804 |
Mort |
Nohant-Vic (França), 8 de juny de 1876 (71 anys) |
Ocupació | Escriptora, periodista, salonnière, dramaturga, novel·lista, diarista, activista pels drets de les dones, llibretista, compositora i autora |
Els drets d'autor han expirat | |
Citacions
modifica- (en francès) L'esprit cherche et c'est le coeur qui trouve.
- (en francès) La liberté de penser et d'agir est le premier des biens.
- Correspondance, 31 de maig de 1831.
- A una carta a la seva mare, Mme Dupin
- Correspondance, 31 de maig de 1831.
- El perfum de l'ànima, és el record. És la part la més delicada, la més suau del cor, que es deslliga per abraçar un altre cor i seguir-lo per tot arreu.[3]
- (en francès) Le parfum de l'âme, c'est le souvenir. C'est la partie la plus délicate, la plus suave du coeur, qui se détache pour embrasser un autre coeur et le suivre partout.
- Lettres d'un voyageur, 1837.
- L'art no és un estudi de la realitat positiva, és una recerca de la veritat ideal.[4]
- (en francès) L'art n'est pas une étude de la réalité positive c'est une recherche de la vérité idéale.
- La Mare au diable, 1846.
- (en francès) L'art est une démonstration dont la nature est la preuve.
- Introducció. François le Champi, 1848.
- (en francès) Je ne peux pas croire à une république qui commence une révolution en tuant son propre prolétariat.
- Correspondence, volumen VIII, juliol 1848.
- El desig és molt, la possessió poca.[7]
- (en francès) Le désir est beaucoup, la possession peu
- Histoire de ma vie, 1855.
Citacions sobre George Sand
modifica- [...] mai no ha estat una artista. Té el famós estil fluid, tan estimat pels burgesos. És totxa, pesada, xerraire. Té, pel que fa a les idees morals, la mateixa profunditat de judici i la mateixa delicadesa de sentiment que les porteres i les noies mantingudes.[8]
- (en francès) [...] elle n'a jamais été artiste. Elle a le fameux style coulant, cher aux bourgeois. Elle est bête, elle est lourde, elle est bavarde. Elle a, dans les idées morales, la même profondeur de jugement et la même délicatesse de sentiment que les concierges et les filles entretenues.
- Mon cœur mis à nu, 1864. — Charles Baudelaire
- Les dones de tot l'univers han de plorar George Sand, perquè un dels millors representants del sexe femení va morir, perquè era una dona amb força mental i un talent gairebé sense precedents. El seu nom, des d'ara esdevé història, i és un nom que no tenim dret a oblidar.[9]
- «Diari d'un escriptor» —Dnevnik pisàtelia— al setmanari Grajdanín, juny de 1876. — Fiódor Dostoievski
- Calia conèixer-la com jo la vaig conèixer, per a saber quant hi havia de femení en el cor d'aquest gran home, la immensa tendresa que hi havia en aquesta geni.[10]
- (en francès) Il fallait la connaître comme je l'ai connue, pour savoir tout ce qu'il y avait de féminin dans ce grand homme, l'immensité de tendresse qui se trouvait dans ce génie.
- 1876. — Gustave Flaubert
- A una carta que va escriure poc després de la mort de la George Sand, a l'amiga en comú d'ambdós i també escriptora, Marie-Sophie Leroyer de Chantepie.
- 1876. — Gustave Flaubert
Referències
modifica- ↑ Almanach Hachette. Hachettte, 1924, p. 205.
- ↑ Sand, George. Correspondance, p. 886 [Consulta: 1482060906].
- ↑ Sand, George. Lettres d'un voyageur. Paris: Michel Lévi frères, 1869.
- ↑ Vincent, Marie-Luise. Le Berry Dans L'oeuvre de George Sand. Ginebra: Slakine Repris, 1978, p. 2.
- ↑ Sand, George. François le Champi. Paris: J. Hetzel, 1853 [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ Purse, Nigel. Tom Stoppard’s Plays: Patterns of Plenitude and Parsimony. Boston, Massachusetts: Brill, 2016, p. 115. ISBN 9789004319653.
- ↑ Sand, Georges. Histoire de ma vie. Paris: Michel Lévy frères, 1856, p. 80.
- ↑ Baudelaire, Charles. «Mon coeur mis à nu: journal intime». bmlisieux.com. Bibliothèque Municipale de Lisieux. Arxivat de l'original el 1480816642. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ Dostoïevski, Fédor. Journal d’un écrivain (1873-1881). e-artnow, 2015, p. Juin. ISBN 9788026839217.
- ↑ Jacobs, J. «George Sand à Croisset et Flaubert à Nohant». Les Amis de Flaubert, 8, (1956), pàg. 23 [Consulta: 1482000838].