Gai Sal·lusti Crisp
historiador romà
Gai Sal·lusti Crisp [Gaius Sallustius Crispus] (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) fou un historiador i polític llatí.
 Gravat idealitzat de Sal·lusti | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Amiternum (Itàlia), 1 d'octubre de 86 aC |
| Mort |
Roma, 13 de maig de 35 aC (50 anys) |
| Ocupació | Historiador de l'antiga Roma, escriptor, poeta, polític de l'antiga Roma i militar de l'antiga Roma |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modificaLa conjuració de Catilina
modificaRecull de citacions del llibre La Conjuració de Catilina (De coniuratione Catilinae) publicat el segle I aC:
- Tenim l'ànima per a dirigir i el cos per a obeir.[1]
- (en llatí) Animi imperio, corporis seruitio magis utimur.
- La glòria de les riqueses i de la bellesa és fluctuant i fràgil, però la virtut resta gloriosa i perdurable.[1]
- (en llatí) Diuitiarum et formae gloria fluxa atque fragilis est, uirtus clara aeternaque habetur.
- Abans d'obrar, reflexiona, i quan hagis pres una resolució, posa-la en pràctica aviat.[2]
- (en llatí) Prius quam incipias consulto et, ubi consulueris, mature facto opus est.
- La sort domina arreu; ella ho enalteix o bé ho rebaixa tot, i més pel seu caprici que per esguard de la veritat.[1]
- (en llatí) Fortuna in omni re dominatur; ea res cunctas ex lubidine magis quam ex uero celebrat obscuratque.
La guerra de Jugurta
modificaRecull de citacions del llibre La Guerra de Jugurta (Bellum Iugurthinum) publicat el segle I aC:
- Sense raó el gènere humà es plany de la seva naturalesa, perquè creu que, desvalguda i de curta existència com és, està regida més per l'atzar que per les seves facultats.[3]
- (en llatí) Falso queritur de natura sua genus humanum, quod inbecilla atque aevi brevis forte potius quam virtute regatur.
- L'ànima incorrupta, eterna, senyora del gènere humà, ho regeix i ho governa tot, sense que ella estigui governada.[3]
- (en llatí) Animus incorruptus, aeternus, rector humani generis agit atque habet cuncta neque ipse habetur
- Amb la concòrdia les coses petites creixen, amb la discòrdia les més grans s'ensorren.[2]
- (en llatí) Concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur.
- Pocs són els qui prefereixen la lleialtat als diners.[2]
- (en llatí) Paucis carior fides quam pecunia fuit.
Històries
modifica- (en llatí) Quoniam quidem unum omnibus finem natura uel ferro saeptis statuit.
Discurs del cònsol Lèpid al poble romà (Oratio Lepidi cons. ad Populum Romanum). — Marc Emili Lèpid
- Els decrets que han establert els homes més dolents i més insensats els han de complir els bons i assenyats.[4]
- (en llatí) Quae pessumi et stultissumi decreuere, ea bonis et sapientibus faciunda sunt.
- Discurs de M. Filip al senat (Oratio M. Philippi in Senatu). — M. Filip
- Per a un home coratjós és millor la desfeta en una lluita per la llibertat que no pas haver deixat de lluitar.[4]
- (en llatí) Statui certaminis aduorsa pro libertate potiora esse forti uiro quam omino non certauisse.
- Discurs de Màcer, tribú de la plebs, al poble (Oratio Macri trib. pleb. ad Plebem). — Gaius Licinius Macer
- (en llatí) Pauci libertatem, pars magna iustos dominos uolunt.
- Carta de Mitridates (Epistula Mithridates). — Mitridates VI del Pont
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- ↑ 3,0 3,1 Sal·lusti Crisp, Gai. La Guerra de Jugurta. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1962.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Sal·lusti Crisp, Gai. Apèndix : fragments i obres espúries. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 187). ISBN 8472250806.
- ↑ Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948.