Oncle
germà d'un dels pares
L'oncle, també anomenat tio al País Valencià, és el germà del pare o la mare. També s'utilitza aquest terme per referir-se a una relació d'afecte i respecte amb un adult que no és estrictament un familiar però que és molt proper a aquella persona.
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dites populars
modifica- A l'hort de l'onclo, roba i fes el sonso.[1]
- D'oncles i ties, dol quinze dies; i si no t'han deixat res, un dia i només.[1](Pineda de Mar)
- (var.) De dol, per l'oncle i la tia, una nit i un dia; si no t'han deixat re, de la casa al carrer.[1]
- Taranina taranana, s'ha de fer el que l'oncle mana.[1]
Endevinalles
modificaFrases fetes i locucions
modifica- Pensar o actuar servilment sota les ordres d'un altre.
- De forma eufemística, del cul.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «oncle». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1982.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.