Guitarra
instrument de corda pinçada
La guitarra és un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta —d'una forma que recorda el nombre vuit—, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
llaüt de caixa de coll pinçat i long, thin object (en)  |
 | |
Endevinalles
modifica- Al garric neix,
amb l'aigua creix
i sempre canta
la gran berganta.[1]
- (var.) El ring la fa créixer,
l'aigua la fa créixer
i per tota la vila canta
la gran berganta.[2]
- En la serra es cria
i en casa dóna alegria.[2]
- Mon amo enflocada em té
amb flors i floquets i joies,
i perquè canti més bé
m'estira es nervis primer
i llavor em fa pessigolles.[2]
- Pel camp verdeja
i per carrer canta
i fa estar ses atlotes
en esperança.[2]
- Per la garriga neix,
per la vila canta,
fa estar sa berganta
amb un pam de greix.[2]
- Sóc de fusta i els meus nervi
a tothom fan bellugar
quan se'm posen a la falda
i em comencen a gratar.[2]
- Tinc buida la panxa,
em lliguen amb cordes,
sospiro i gemego
si algú me les toca.[3]
- (var.) Tinc la panxa buida,
me la lliguen amb cordes
i em poso a cantar
si algú me les toca.[4]
- Tinc pont i no so riera,
cordes sense ser terrat,
i segons qui és qui m'agafa
quan em toca em fa parlar,
mes no sé quina taleia
alguns tenen, que al toca'm
em peguen cops a la panxa
i em fan fer un soroll estrany.[3]
- Tinc veu i no sóc persona,
tinc fusta i no sóc fuster,
tinc veta i no sóc vetaire,
tinc corda i no sóc corder.[1]
- (var.) Tinc veu i no sóc persona,
tinc fusta i no sóc fuster,
tinc veta i no sóc vetaire,
tinc corda i no sóc corder.[2]
- Una saleta espaiosa
enmig d'una gelosia;
cinc morts hi ha que l'acompanyen
i un viu li dóna la vida.[2]
Referències
modificaBibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.