Obre el menú principal

Alacant

municipi del País Valencià, capital de l'Alacantí

Alacant és una ciutat del sud del País Valencià, la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Infotaula de geografiaAlacant
Ayuntamiento de Alicante, España, 2014-07-04, DD 34.JPG
Ajuntament d'Alacant
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  • Alacant, anem avant.[1]
  • Alacant, la millor terreta del món.[1]
(var.) Alacant, la millor terreta del món; per a escurar.[1]
  • Alacant pel seu molí, Múrcia pels seus arravals, Oriola per sa horta, Elx pels seus palmerals.[1]
  • Alacant per les barques, Xixona per al raïm, i per les xiques guapes, Ibi, Castalla i Onil.[1]
  • Alicantí borratxo i fi.[2]
  • Alacantins, pocs i fins.[2]
  • Alacantins i albercocs porquins, en una lliura n'entren molts però roïns.[2]
  • Dorm-te, dorm-te, bon infant, que ta mare és al molí, i ton pare és a Alacant i et portarà un peix cantant.[2]
  • El castell d'Alacant és punta de diamant.[2]
  • En Alacant venen roses i en Xixona capullets, en València veta groga, tot és per als fadrinets.[1]
  • Per a fragates i bergantins, no ha-hi hòmens com els alicantins.[2]
  • Quan jo me n'iré a la guerra per Alicant passaré; me cromparé una guiterra, tot sol me devertiré.[2]
  • Si em case en dona alta semblarà un gegant, no tindrà prou roba el moll d'Alacant.[2]
  • Tens més claror en el ulls que foc el sol d'Alacant, i més color en la cara que té flors el mes de maig.[2]
  • Torró alacantí, torró fi.[3]
(var.) Torrons alacantins, volen vins.[3]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Ser un raval Roig.[4]
  Ser un desori; en referència al barri mariner de la ciutat.

Cançons popularsModifica

  • Tenen en la Vila tots els mariners molta fantasia però poc diners.
    Ai mariners, ai mariners, que de vosatros no me'n vull saber res.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Sanchis Guarner, 1983, p. 159-162, Vol. 3. Sector meridional.
  3. 3,0 3,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 octubre 2019].
  4. 4,0 4,1 Llorca Ibi, Francesc Xavier «Llengua i cultura marineres de la comarca de la Marina». Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa, 3, (2010), pàg. 110-121.[Enllaç no actiu]

BibliografiaModifica

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674. 

Enllaços externsModifica