Rosa dels vents
32 rumbs de procedència del vent
La Rosa dels vents és un diagrama utilitzat en meteorologia i climatologia per a resumir les observacions dels vents, recollides durant un període llarg.
 Rosa dels vents | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A tramuntana nova i garbí vell, no hi fiïs la teva pell.[1]
- El gregal i el xaloc, porten fred i porten foc.[2]
- Llamp a tramuntana, vent de garbí demana.[3]
- Gregal la mou, llevant la plou.[4]
- Llevant, xaloc i migjorn; llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món.[5]
- Llevant grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig, veïna del xaloc, Joana.[5]
- Migjorn a la posta, mestral a la porta.[5]
- Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig el cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot.[5]
- Xaloc, és calent; llebeig, més; tramuntana, pluja; seca, el terral, i a l'hivern i primavera, gela el mestral.[3]
Referències
modifica- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 2,0 2,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Lluna». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Amades, 1938.
- ↑ «Gregal». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 de maig de 2012]
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Parés i Puntas, 1999, p. 20-29.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.