Oliva
fruit de l'olivera
(S'ha redirigit des de: Olives)
L'oliva és el fruit comestible de l'olivera. Emprat com a aliment per a ser menjat o produir-ne oli.
Oliva | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Detalls | |
Tipus | fruita |
Dites populars
modifica- A finals de novembre, replegaràs la teua oliva sempre.[1]
- Abans de Santa Caterina, no cullis l'oliva.[2]
- Al temps de les olives, fan nóvio les fadrines.[3]
- Any de neu, any d'olives.[3]
- Cornudella de Montsant, amb olives van tirant.[4]
- D'olives i de glans, tantes en cullen els petits com els grans.[3]
- Dona l' oliva en Febrer més producto que en Janer. No falta empero qui ho nega, jo no sé qui ho ensopega.[5](català antic)
- El vent de gener, porta l'oliva a l'oliver.[3]
- L' oliva deu ser premsada tot seguit d' arreplegada. Qui la deixa molt cobar dolent oli vol menjar. Y molt pert en qualitat sens guanyar en quantitat.[5](català antic)
- Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment.[3]
- Menjar olives per sopar fan somniar.[4]
- No diguis oliva que no sigui collida.[3]
- (var.) No digues oliva si no la tens baix la biga.[3]
- (var.) No es pot dir oliva, que de l'agost no siga eixida.[3]
- No és oliva que a l'agost no sia eixida.[6]
- No totes les olives cauen a la borrassa.[3]
- Oli d'oliva, tot mal esquiva.[3]
- Oli, vi i amic és millor com més antic.[7]
- Amb els anys, les tres coses milloren i es valoren més.
- Oliva, una és or, dues plata, i la tercera mata.[3][8]
- Pel juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol.[9]
- Per Sant Joan les olives són com grans de sal; i, per Sant Pere, com grans de pebre.[9]
- Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva.[10]
- (var.) Per Santa Caterina, replega l'oliva.[9]
- Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva.[10]
- (var.) Per Santa Llúcia, tot l'oli és a l'oliva.[9]
- Per Sant Martí, mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí.[2]
- Qui es menja l'oliva, que cagui el pinyol.[3]
- Qui oli remena els dits se n'unta[11]
- (var.) Qui oli remena les mans se n'unta.[11]
- (var.) Qui oli mesura els dits se n'unta.[11]
- Tota acció comporta determinades conseqüències.
- (var.) Qui cull l'oliva ans del gener, deixa l'oli a l'oliver, però el troba l'any qui ve.[3]
- Sant Silvestre, deixa l'any i ves-te'n. I el sant va dir: "Deixo la primera flor i el primer fruit".[10]
- Ses olives i ses dones, a fora casa són ses bones.[3]
- Si el dia de Sant Pere vas a l'olivar i veus una oliva aquí i una altra allà, torna-te'n a casa, que olives (o oli) hi haura.[3]
- (var.) Per Sant Jaume ves a mirar l'olivar; si en veus una ací i una altra allà, ves-ten a casa, que prou n'hi ha.[3]
Frases fetes i locucions
modifica- Canviar l'aigua de les olives.[12]
- Orinar.
- Haver begut oli.[7]
- Estar ben llest, no tenir remei.
- Ser oli en un llum.[11]
- Ser molt oportú.
Referències
modifica- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 8 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «oliva». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 5,0 5,1 Fages de Romá, 1849, p. 82-97.
- ↑ Conca, 1988.
- ↑ 7,0 7,1 Pàmies i Riudor, 2012, p. 165.
- ↑ Castells, 2016.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Amades, 1931, p. 201-203.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Pàmies i Riudor, 2012, p. 166.
- ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 10.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Fages de Romá, Narcís. Cartilla rural en aforismes catalans, basada en las reglas donadas per los mes classichs agrónomos antichs y moderns, nacionals y estrangers, y en las observacions y prácticas dels millors cultivadors. Figueres: Imp. y Llibrería de Gregori Matas de Bodalles, 1849.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.